Espluga

29.10.2012

Espluga. La Roca Petanta li diu a Perejaume que “cada paraula en porta una altra a dintre a manera de sonall” (Pagèsiques, 481). M’agrada la paraula espluga perquè fa dringar els segles. La nostra cova ve del llatí vulgar speluca, variant del llatí clàssic spelunca, que al seu torn ve del grec spélygx, spélyggos.

Les paraules amaguen d’altres paraules i els noms del paratges ens amaguen a dins. Us dono la paraula feta veu, ressonada segons el Llibre d’amic (Joan Vinyoli, 1977).

(vi)  “Ens vàrem amagar llavors en una espluga | de silenci i vàrem dir paraules |de consagració.”