En defensa de Salvador Sostres

El nou director del diari El Mundo, David Jiménez, ha acomiadat Salvador Sostres, un dels bloguers més polèmics del rotatiu de Unidad Editorial. Jiménez ha cedit així a les queixes i pressions que li havien arribat de les xarxes socials i de la mateixa redacció del diari. És evident que el nou director de El Mundo ingnora l’autèntica dimensió titànica de Sostres, la veritable funció d’aquest personatge en l’organigrama espiritual del país.

De què us queixeu? Salvador Sostres és el vostre caganer. Un home que excreta els seus articles amb una regularitat gàstrica. Sostres és un home que escriu per imperatiu biològic, des de l’estómac. Si no escrivís, segurament patiria restrenyiment. Els seus articles li surten dictats amb la mateixa contundència amb què descarreguem els budells. No és l’únic caganer nostrat, però és per mèrits propis el més excels, el més persistent i compromès amb la merda del vostre país. És cert que en tot acte de cagar hi ha un punt de rendició, i fins i tot de covardia, però Sostres escriu a cara descoberta, no com tants caganers espontanis que ara pul·lulen sota pseudònim per Twitter i que no suportarien el més lleu tacte rectal.

Encara recordareu aquells anys en què Vicent Sanchis l’amagava entre les bardisses dels horòscops i els mots encreuats de L’Avui, com un Llir entre cards. Sostres ha estat aquella figureta incòmoda del pessebre que amagueu en un racó però que no us sabeu resistir de mirar de reüll. Escriptor impúdic, que tan bon punt desprèn sentències aromàtiques com pestilents, Sostres ha fet de la provocació escatològica un ofici, i se n’ha sortit gràcies segurament al seu talent per fer-se llegir i també gràcies a la complicitat dels que us hi acosteu cada dia amb ganes d’olorar els seus excrements.

Wajdi Mouawad ha passat aquests dies per Barcelona per fer ‘Seuls’ al Teatre Lliure i presentar la seva novel·la Ànima (Periscopi). Mouawad sosté que l’artista és com l’escarabat que es nodreix dels excrements d’animals més grans per retornar a la comunitat una imatge sublim i millorada d’ella mateixa. El sistema digestiu de Sostres fa el procés invers. Es nodreix del bo i millor que teniu, ha fet àpats als millors restaurants del món i sempre s’ha empassat els vostres anhels més alts i les esperances més rases per acabar empastifant-ho tot de merda.

Sostres escriu ara des d’El Mundo, aquest racó del vostre pessebre que no voleu que sigui el centre de la vostra vida però que no us podeu estalviar de mirar de tant en tant. Sostres es mereixerà tanta atenció com li vulgueu donar.

En aquest país vostre, tan petit, només es pot ser una cosa, i només voleu tenir un home per cada ofici. En Bulli és el vostre cuiner i en Kilian Jornet el vostre atleta, en Carreras el tenor i en Xavier Sala-Martín l’economista… La Leo Margets la vostra jugadora de pòquer i en Salvador Sostres el vostre caganer. Deixeu-lo cagar en pau! Ara bé, si li doneu la mà, ateniu-vos a les conseqüències.