Em demanava que li xiuxiuegés en català

29.12.2014

El monologuista David Guapo presenta un espectacle al Club Capitol de Barcelona on fa befa del català. Literalment diu que “és la llengua menys sexi del món i que no serveix per lligar”.  La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha denunciat el monologuista. Des de Núvol, hem obert una ronda entre escriptors. La conclusió provisional és que el català por fer escórrer una pedra.

Tomeu Penya

Tomeu Penya

L’última bestiesa que he escoltat contra la nostra llengua, ha estat aquest cap de setmana passat. Ara resulta que el català no és “sexi”, potser el que volia provocar aquest bon jan amb tot això, és que els seus monòlegs tinguessin una repercussió que fins ara no havien tingut aquí, perquè sincerament fins llavors, no sabia ni que existís. Una vegada vaig sentir dir a una padrina del meu poble: “A la casa que no s’hi renya, no hi ha pa ni llenya”. Bé, no sé si serà veritat o no, però en aquestes alçades de la pel·lícula ja comencem a estar cansats de que contínuament ens posin el dit a l’ull en discursos o monòlegs, clar que si ho fan per guanyar-se el pa, potser els podríem perdonar la relliscada, però no per això ho deixaré d’argumentar.

Ara us explicaré una cosa que és bastant inconfessable, però no per això és menys veritat.

Tot va passar en una de les festes que vaig organitzar una vegada en el meu pis. En principi era una festa de poca gent, però van acabar venint les amigues de les amigues i algú més, sol passar quan organitzes festes a l’estiu en àtics a Barcelona. Entre Vodkas i Malibús amb pinya, una de les presents ens va confessar que fins que no va començar a sortir amb un noi de la Catalunya Nord, no havia descobert realment el què era el sexe. Ens explicava emocionada, que a l’hora de fer l’amor, abans d’arribar a l’acte li demanava al seu amant que li xiuxiuegés paraules, frases, el què fos! Perquè amb aquell accent de català afrancesat era una autèntica follia d’amor. A més, constatava que se sentia més desitjada, s’excitava molt més i que, indiscutiblement, li afavoria l’orgasme. Curiós, pensava mentre intentava no imaginar-me com devia ser aquella escena amorosa.

De sobte, una altra amiga va irrompre a través de les rialles alcoholitzades per confessar també, que li passava exactament el mateix però amb el català de les Illes, i més concretament, amb en Tomeu Penya. En aquell moment, totes vam posar una cara estranya perquè el seu amant era de Barcelona, bé, concretament de Sant Vicenç dels Horts. Explicava tota cofoia, que era amb algunes cançons d’aquest mallorquí que es posava calenta, i que si les posava just a l’hora d’entrar, els coits eren molt més satisfactoris. Ostres! I pensar que més d’un cop havia hagut de fer callar perquè em desconcentraven de la feina… Allò ja s’estava desfermant quan al final vaig acabar confessant jo.

Després d’aquella vetllada, vaig arribar a la conclusió, que alguna gent, no contenta amb fer-ho i prou, havia d’exalçar l’assumpte fent servir la llengua, suposo que se m’entén. Algun científic literat hauria d’estudiar aquest fenomen: “La importància de la llengua en el coit” basat en l’afer sobre aquest axioma.

Amb tot això, el que sembla prou evident, es que no és tant el fet d’haver-hi llengües sexis o no, sinó de persones amb veus sexis, sensuals que atrauen i senzillament, et posen, t’hipnotitzen quan les sents i que tenen un to i una vibració que fan alçar la libido fins a dalt de tot. I sinó, que li preguntin a la Cóppulo, que més d’un també m’ho ha confessat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Si el Sr. Guapo diu que el català no és sexi per a lligar deu ser que ja ho ha provat sense èxit. Podria provar-ho un parell més de vegades amb altres llengues i si tampoc li funciona, que s’ho faci mirar.

  2. Per a començar dic que la paraula xiuxiueig és preciosa i alhora és gairebé una onomatopeia, cosa que no la fa única, però la seva sonoritat té ja un alè de pessigolleig que la fa sexi. A més potser aquest ruc no sap que a la dona no se la crida, sinó que agraeix més aquest secretisme que transmet el xiuxiueig perquè el sexe demana i inspira discreció, que és tot el contrari de la fatxendaria que tan abunda entre els que es creuen molt mascles. Prou sabut és que el Don Juan tenia un problema i evidentment el “donjuanismo”, com veiem, és viu.