Els neoliberals i la neollengua

26.05.2013

Hi ha llibres l’abast i la influència dels quals és tan gran que han acabat sent citats per donar suport i justificar idees i accions absolutament contràries. Es tracta d’una paradoxa que sovint parteix de dos elements principals que són la manipulació i la mala fe: em fixo en allò que m’interessa, obvio el que no m’interessa i acabo fent dir al text allò que vull que digui. No hi fa res si es tracta d’una mala lectura òbvia; el text ho suporta tot. I tot s’hi val. Totalitarisme aplicat als textos.

 

George Orwell

 

Un dels llibres més citats dels darrers cinquanta anys és 1984, de George Orwell. Tanmateix observo que hi ha polítics i periodistes que l’han incorporat recentment al seu banc de recursos retòrics en la modalitat de text multiusos. 1984 és una obra que de vegades apareix citada per gent que no l’ha llegida o que —molt pitjor— ha acabat imitant el grau d’immoralitat que el mateix Orwell atribueix al Gran Germà. M’explico: com tothom sap (potser aquest és el problema principal), 1984 descriu un món dominat de dalt a baix per un líder que instaura un sistema opressiu que controla la vida i, sobretot, el pensament dels seus habitants. Aquest domini dictatorial s’exerceix principalment a través d’un nou llenguatge (newspeak) que redueix les maneres de pensar a una de sola.

Doncs vet aquí que representants de la dreta espanyola més rància (que no sabem què és més, si dreta, si espanyola o rància), formada per gent que ha bastit la seva ascensió i estada al món polític i periodístic a base de populisme, de manipulació del llenguatge i de tergiversació i ocultació de la història, ara citen Orwell. I pretenen forçar l’encaix de l’obra d’aquest autor anglès amb l’ideari pervers que volen imposar (pervers, sobretot, pel grau de mentida que conté). Es diu que aquesta pràctica manipuladora basada en la malinterpretació voluntària de textos ha estat històricament patrimoni de l’esquerra, sobretot perquè la dreta no llegia. Però aquí això no és cert perquè mai ningú no ha llegit. I Orwell en boca de la dreta més dreta fa mal a les orelles, com en faria, també, en boca de l’extrema esquerra, és clar.

Un dels millors antídots per no fer el ridícul quan es vol citar una obra és oblidar allò de la independència del text (que a la llarga acaba fent creure que qualsevol interpretació és bona; un campi-qui-pugui intel·lectual) i contextualitzar-lo. Un text és, bàsicament, producte d’un autor i de la seva època. Breument: George Orwell (1903-1950) va ser un home  d’origen benestant que es va comprometre contra els totalitarismes, fossin del color que fossin. El seu posicionament polític va girar al voltant de l’anarquisme i del socialisme democràtic; va criticar durament l’imperialisme britànic, l’abús que patien les classes treballadores, i —i aquí és on trobem l’argument de més pes per explicar el grinyol que provoquen certes manifestacions— va participar en la Guerra Civil espanyola unit al POUM. I ara resulta que els hereus de l’altre bàndol, disfressats de liberals, volen ser Emmanuels Goldsteins. Tan sols em queda resar per no haver de sentir-los mai anomenar Kafka, encara que em temo que són tan desvergonyits que ja ho deuen haver fet.

A banda d’Orwell hi ha una gran quantitat d’autors que han analitzat la manera com els totalitarismes han provat de modificar la realitat a partir de la perversió del llenguatge. D’entre tots ells, recomano especialment el txec Ivan Klíma (1931), víctima del jou nazi i comunista. De Klíma, en català, podeu trobar-ne la novel·la Amor i brossa, el recull d’articles L’esperit de Praga, i la transcripció de la conferència Sobre la propaganda. Tres llibres (pocs) d’un autor imprescindible per entendre el lligam indissociable que hi ha entre moralitat i ús acurat del llenguatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Quan estudiava psicologia, una de les coses que vaig aprendre és que ‘tot’ pot ser argumentat. L’honestedat vital és un do més escàs del que voldríem, i ja no digue’m l’honestedat intel.lectual…
    Com totes les teves, una bona reflexió.

    • Gràcies, Teresa. La interpretació d’una obra literària s’ha de fer a través d’arguments tan sòlids com sigui possible. Allò de la mort de l’autor té la seva gràcia, però acaba tapant moltes males lectures.