Els jocs de la llengua

24.12.2014

El monologuista David Guapo presenta aquests dies un espectacle al Club Capitol de Barcelona en què fa befa del català. Literalment diu que “és la llengua menys sexi del món i que no serveix per lligar”.  La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha denunciat el monologuista. Des de Núvol, ens ho prenem amb una mica més de flegma i hem obert una ronda d’intervencions. Laura Basagaña hi diu la seva.

David Guapo

David Guapo

Debatre si una llengua és més o menys sexi que una altra és com defensar la teva preferència per l’arròs negre o una predilecció personal per la paella de marisc. Va a gustos. Les llengües no són sexis: són sexis les persones qui les parlen. O les idees, desitjos i discursos que s’hi expressen. Són sexis els oradors, els narradors i els poetes. Les llengües són els rius, el canal que tenim per a expressar-nos. I esclar, tot compta: el contingut -sobretot- i la forma, també: entenent com a tals l’entonació, la dicció, l’expressivitat del parlant i tants altres matisos. Igualment com el context on es doni l’intercanvi comunicatiu.

Darrere la idea que una llengua és poc sexi, s’hi amaguen altres materials subconscients: prejudicis, males experiències o ganes d’assenyalar amb el dit la diferència, per tornar a l’avorrida monogàmia lingüística.

¿Què vol dir ser sexi? ¿Tenir una gran gamma lingüística per anomenar els genitals femenins i masculins? ¿Per anomenar l’acte sexual? Comencem: pitxar, xuscar, follar, fornicar, copular, fotre un clau, una bona rebolcada, fotre un polvo, cardar, sucar, boixar, esmolar l’eina, fer margeres, txitxar, anar (o portar) a l’hort, anar a escoltar un cedé (o la ràdio) al cotxe, piuar, fotre un quiqui, rustollar, fer un tomba i tomba, passar per la pedra, acoblar-se, esquiar de nit (o sense neu) i tantes altres que ens deixem.

I pel que fa a genitals, si fa no fa. I ara citaré un fragment de la novel·la Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals: “Tenia una veu exquisida que em deia fluixet al clatell: ara passara això, ara passarà allò, i t’agradarà. I em feia fondre. Perquè tenia vocabulari, i jo, d’abans d’ell, només coneixia paraules barroeres en castellà, plenes d’enyes i jotes guturals. Però el Blai deia xona, xoneta, pipeta dolça; deia llet, deia xumar, deia xopar; deia em trempes, me la fots a petar, te la clavaré, t’enfilaré, et faré xisclar. I dit i fet. Com els seus projectes. I esclar, jo ja no tenia cap necessitat d’imaginar-me que les seues pupil·les magnètiques eren d’aigua transparent”.

Sí, ja ho sé. De moment només hem parlat de vocabulari tècnic. I la seducció no passa per aquí. És més, jo diria que l’acte de seducció (el flirteig vindrà més endavant) passa per l’observació: per l’atenció, per mostrar interès en l’altre (tant fa que aquell altre parli rus, suec, suahili o hindi).

Algunes relacions, precisament, comencen quan un individu demana a un altre individu: ¿i això, en la teva llengua com es diu? I s’estableix un tauler de joc, una partida, un diàleg. Això que un monologuista digui que tal llengua no serveix per lligar vindria a ser que el darrer fracàs sentimental de tal monologuista va tenir lloc en la llengua que tal monologuista ataca. I la llengua, amic, cal saber-la jugar.