Laura Basagaña

Laura Basagaña

Cofundadora de Núvol i editora de LlavorCultural.cat.

Els jocs de la llengua

L'acte de seducció (el flirteig vindrà més endavant) passa per l'observació: per l'atenció, per mostrar interès en l'altre (tant fa que aquell altre parli rus, suec, suahili o hindi).

El monologuista David Guapo presenta aquests dies un espectacle al Club Capitol de Barcelona en què fa befa del català. Literalment diu que “és la llengua menys sexi del món i que no serveix per lligar”.  La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha denunciat el monologuista. Des de Núvol, ens ho prenem amb una mica més de flegma i hem obert una ronda d’intervencions. Laura Basagaña hi diu la seva.

David Guapo

Debatre si una llengua és més o menys sexi que una altra és com defensar la teva preferència per l’arròs negre o una predilecció personal per la paella de marisc. Va a gustos. Les llengües no són sexis: són sexis les persones qui les parlen. O les idees, desitjos i discursos que s’hi expressen. Són sexis els oradors, els narradors i els poetes. Les llengües són els rius, el canal que tenim per a expressar-nos. I esclar, tot compta: el contingut -sobretot- i la forma, també: entenent com a tals l’entonació, la dicció, l’expressivitat del parlant i tants altres matisos. Igualment com el context on es doni l’intercanvi comunicatiu.

Darrere la idea que una llengua és poc sexi, s’hi amaguen altres materials subconscients: prejudicis, males experiències o ganes d’assenyalar amb el dit la diferència, per tornar a l’avorrida monogàmia lingüística.

¿Què vol dir ser sexi? ¿Tenir una gran gamma lingüística per anomenar els genitals femenins i masculins? ¿Per anomenar l’acte sexual? Comencem: pitxar, xuscar, follar, fornicar, copular, fotre un clau, una bona rebolcada, fotre un polvo, cardar, sucar, boixar, esmolar l’eina, fer margeres, txitxar, anar (o portar) a l’hort, anar a escoltar un cedé (o la ràdio) al cotxe, piuar, fotre un quiqui, rustollar, fer un tomba i tomba, passar per la pedra, acoblar-se, esquiar de nit (o sense neu) i tantes altres que ens deixem.

I pel que fa a genitals, si fa no fa. I ara citaré un fragment de la novel·la Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals: “Tenia una veu exquisida que em deia fluixet al clatell: ara passara això, ara passarà allò, i t’agradarà. I em feia fondre. Perquè tenia vocabulari, i jo, d’abans d’ell, només coneixia paraules barroeres en castellà, plenes d’enyes i jotes guturals. Però el Blai deia xona, xoneta, pipeta dolça; deia llet, deia xumar, deia xopar; deia em trempes, me la fots a petar, te la clavaré, t’enfilaré, et faré xisclar. I dit i fet. Com els seus projectes. I esclar, jo ja no tenia cap necessitat d’imaginar-me que les seues pupil·les magnètiques eren d’aigua transparent”.

Sí, ja ho sé. De moment només hem parlat de vocabulari tècnic. I la seducció no passa per aquí. És més, jo diria que l’acte de seducció (el flirteig vindrà més endavant) passa per l’observació: per l’atenció, per mostrar interès en l’altre (tant fa que aquell altre parli rus, suec, suahili o hindi).

Algunes relacions, precisament, comencen quan un individu demana a un altre individu: ¿i això, en la teva llengua com es diu? I s’estableix un tauler de joc, una partida, un diàleg. Això que un monologuista digui que tal llengua no serveix per lligar vindria a ser que el darrer fracàs sentimental de tal monologuista va tenir lloc en la llengua que tal monologuista ataca. I la llengua, amic, cal saber-la jugar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació