Elogi de la calvície

La fascinació, l’embogiment, l’èxtasi que els meus cabells han provocat en riuades de femelles sàviament escollides arreu dels cinc continents...

TV3 ha estrenat Lokus day, un programa d’esquetxos d’humor on quatre actors i actrius  (Xavier Bertran, Cesc Casanovas, Beatriu Castelló i Emma Bassas) protagonitzen diverses aventures sorprenents. La proposta, dirigida per Xavier Bertran, jugarà també amb els formats televisius per aportar més comicitat als esquetxos. Recuperem un article seu sobre la calvície.

Rebo l’encarrec de fer un escrit a partir d’un llibre anomenat “Elogi de la calvície”, d’un tal Sinesi de Cirene. I la primera pregunta que em ve al cap és… per què. Llegeixo el llibre i tot ell és una lloança a l’home calb, posseïdor de totes les virtuts, cosa la qual no dubto donada la meva agudesa perceptual. Però la pregunta segueix punyint amb insistència dins el meu cap. Per què? Per què jo? Per què a mi?

Se m’han demanat centenars d’escrits sobre la bellesa facial masculina, sobre la simpatia extrema en el varó adult, sobre la intel·ligència superdotada, sobre la minga superdotada, sobre el saber fer i el saber estar per allà on passo i per allà on vaig. I tals encàrrecs els entenc, doncs he donat proves fefaents de solvència, domini i possessió en tots els terrenys esmentats. Però la calvície? El més lògic seria demanar-li la col·laboració a un calb, penso des de l’interior del meu cap escarolat, i utilitzo el terme “escarolat” en relació a la sempre digestiva escarola, doncs els rínxols  que de la testa ara mateix em pengen m’han portat a la creació d’aquesta verdulerenca imatge. De fet, pensant-hi bé, els cabells han estat la pedra angular sobre la qual he fonamentat la projecció de la meva imatge, ja sigui en l’àmbit públic o bé en el privat. Recordo amb emoció idiotitzant aquell primer anunci de xampú, Filvit-champú-Filvit-mamá, al qual la meva rossa forra infantil va prestar la imatge. O la ja immortalitzada foto promocional de Tarzán, la liana está en mi pelo, on un jove Bertran udola melena al vent el famós crit del rei de la selva. Era l’època en que José Monge Cruz, Camarón de la Isla, firmava autògrafs amb el meu nom. I jo amb el seu, perquè el nostre paregut capilar i la fama emergent d’ambdós en un mateix moment de la història, van provocar més d’un cop i de dos aquesta divertida situació. Però ha estat en l’àmbit privat, aquell que reserves en exclusiva per a algunes elegides, on el meu món pelitestar ha adquirit dimensions difícilment encabibles en unes quantes ratlles redactades en llengua vehicular catalana. La fascinació, l’embogiment, l’èxtasi que els meus cabells han provocat en riuades de femelles sàviament escollides arreu dels cinc continents, només es pot entendre des de l’experiència directa, essent-ne molt difícil l’assimilació dins els marges que ens imposa la quotidianitat. No vull fer dentetes –o potser hauríem de dir-ne pelets- a aquells qui la natura no els ha dotat de vigor i força capilar. O a aquells qui, directament, la genètica o els anys ja els han conduït cap a zona completament erma. A tots ells els recomano la lectura d’aquest Elogi de la calvície. Ells, i no jo, haurien d’haver estat els autors d’aquest escrit. Els el dedico. No sense aquella condescendència altiva que amaga el sentir-se aixoplugat per milers de flocs i manyocs d’insultants i espessos cabells. Permeteu-me que m’acomiadi tot retirant-los dels ulls executant un enèrgic moviment de testa cap enrere, plasmat aquí en l’esforçada onomatopeia szzzum. Szzzum!

Article relacionat: “Jo també sóc Sinesi de Cirene”, del periodista i presentador Xavi Coral.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació