Turisme a Barcelona: rendició de comptes

17.07.2016

Pocs temes, procés a banda, han suscitat en els últims temps tants debats i han ocupat tant d’espai mediàtic com el turisme a Barcelona. Fins i tot, va ser un dels punts estrella de la campanya electoral que, finalment, portà a Barcelona en Comú a l’alcaldia. És lògic, si tenim en compte el gran impacte econòmic, social i urbanístic que el turisme té i, sobretot, si pensem en com es distribueixen els beneficis i les càrregues d’aquest impacte entre el conjunt de la ciutadania.

Quo Vadis Barcelona, turisme, turistesMés enllà de les opinions i dels debats, però, l’accés directe a informació original i fiable hauria de ser el mecanisme principal per poder contrastar els relats confrontats que, amb interessos legítims o no tant, inunden el panorama comunicatiu. I, com hem defensat ben sovint des d’Arxipèlag, els arxius són els encarregats de garantir aquest mecanisme fonamental per a la rendició de comptes en una societat democràtica. Justament, la setmana passada vam tenir dos exemples de com tant per al passat com per al present, el Sistema Municipal d’Arxius (SMA) de l’Ajuntament de Barcelona permet retre comptes sobre el turisme.

Pel que fa a la rendició de comptes històrica, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona va presentar el passat 6 de juliol el llibre Destinació BCN. Història del turisme a Barcelona. Gràcies a la tesi doctoral de Saida Palou i a les jornades que l’AHCB organitzà l’any 2014, la ciutadania compta ara amb una nova eina per a la reflexió sobre l’evolució del turisme a la ciutat comtal des que el 1906 el mateix Ajuntament impulsà decididament aquesta activitat. La documentació original del fons municipal, ben contextualitzada, és la millor base per poder treure conclusions sobre les narratives també municipals, i no només, que s’han anat succeint al llarg de l’últim segle.

Si bé els principals mitjans es feien ressò el mateix dia 6 de juliol, pocs dies abans l’Ajuntament havia publicat una web amb un cercador online que permet comprovar si un Habitatge d’Ús Turístic (HUT) disposa de llicència o no. Tot i que no s’explicita gaire (més aviat, es dedueix), el cercador utilitza les dades disponibles a la sèrie documental de llicències d’activitats, la Q122 segons el quadre de classificació uniforme de l’Ajuntament, i en concret la dels expedients que tenen per objecte allotjaments turístics. El fonament de la rendició de comptes, en aquest cas, present torna a ser, doncs, la documentació municipal, que s’integra en el sistema de gestió documental dissenyat i implementat per l’SMA de Barcelona. La web, a més, impulsa la participació ciutadana per a resoldre possibles conflictes i detectar la presència d’activitats il·legals, gràcies a l’accés directe a la informació pública. Probablement, el fet que, exceptuant Booking, la resta de portals no cedeixi les dades ni retiri les ofertes d’habitatges turístics il·legals que publiciten, ha tingut molt a veure en aquesta iniciativa.

Permeteu-me ara recordar un article que vaig publicar en aquesta mateixa secció, no el 6 de juliol, sinó el 7 de juliol de 2015 sota el títol “Turisme, participació ciutadana i gestió documental”. Si repasseu el text, es pot observar com, en essència, proposava la solució que finalment un any després s’ha implementat. Tant pel que fa a l’ús de la gestió documental com a eina imprescindible per dotar de fiabilitat les moltes dades que sobre el nombre de HUT legals i il·legals circulaven, com pel que fa a la participació ciutadana com a agent actiu en l’elaboració d’un cens definitiu i en la conscienciació sobre la necessitat d’assolir un model de turisme sostenible.

De fet, l’article recollia les reflexions que, a finals d’agost de 2014, just quan esclatà el conflicte a la Barceloneta, vaig fer al voltant d’entendre el valor i la funció política i social dels arxius, de l’accés a la informació i de la transparència. Entre aquestes reflexions, per cert, també s’apuntava la necessitat que l’Arxiver en Cap, com a màxim responsable tècnic del sistema de gestió documental i dels arxius municipals, formés part de la llavors Comissió de Govern Obert. A dia d’avui, feliçment, l’Arxiver en Cap és membre del Consell Assessor de la Transparència, integrat a l’Oficina per la Transparència i les Bones pràctiques, tal com recollia el passat 5 de juliol una breu notícia del mitjà de comunicació municipal El DigitalDBarcelona.

De mica en mica, les administracions van entenent i aplicant allò que el marc normatiu i l’expertesa tècnica evidenciava ja fa temps: la transparència real, a fons, serà amb arxius o no serà. I, a través de la participació ciutadana, com també dèiem no fa gaire, els arxius seran socials o no seran. I ho seran, especialment, gràcies a àmbits que transcendeixen la cultura i el patrimoni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. La gentrificació s’ estén; ahir mateix La Vanguardia publicava un reportatge on es reflectia la “barcelonetització” del Poble Nou, amb totes les conseqüències negatives que comporta per als veïns….

    • Ens estan venent la ciutat. N’estic fart de collonades com la “marca Barcelona” o els “beneficis del turisme”… Només beneficien els hotelers i els agents turístics. Els ciutadans només els patim.
      Ah…Barcelona no és una marca, és una ciutat on els seus naturals i els seus habitants senzillament hi volem viure dignament, que, a més, per això paguem els impostos.

  2. Gràcies per l’excel.lent aportació, Ruiz. No tinc dubtes de la decisió ferma de l’equip municipal a posar ordre a la depredació creixent de la ciutat. La col.laboració veïnal, incloses les persones que reben beneficis directes de l’allau turística, és fonamental. És la primera vegada a la història que afrontem la problemàtica seriosament.

  3. Diguem-ho clar: això del turisme és com un tumor. Si és tranquil i no s’escampa molt, té beneficis i dóna algun profit (profit del turisme en forma de “tumor petit”: deixa diners que, si resten al territori, enriqueixen els indígenes. Profit del tumor xicotet que no mata: oportunitat per a canviar de vida i adquirir hàbits saludables, excel·lent camp d’estudi per als científics, creació de medicaments, etc.). Però si s’escampa, ja hem begut oli!, mata o deixa inútil el cos afectat. I això últim és el que va passant a ciutats com Venècia, Roma i, pel que es veu, Barcelona.