El món està fet de sorpreses

11.08.2012

Havia anat a veure el nou xalet del meu millor amic. Se l’acabava de comprar per celebrar el seu ascens laboral. El seu nivell econòmic, ja elevat, s’havia multiplicat. I és clar, aquella nova llar era espectacular. Enorme, de tres pisos, amb un jardí espaiós al voltant, on fins i tot s’hi havia muntat una petita quadra, amb un parell de cavalls.

El que més gratament em va sorprendre, com a geòleg que sóc, és que s’havia empescat una decoració del jardí basada en una gran varietat d’immensos blocs de minerals diversos, tallats en formes realment boniques. Hi vaig poder reconèixer, sobretot, quars i calcita, pirita, lapislàtzuli i roses del desert. Però també n’hi havia d’altres, menys comunes, però igualment precioses, com ònix, fluorita o galena. La millor, per excel·lència, era una petita esfera de diamant, que coronava un nenúfar esculpit en basalt.

Allò semblava un palau que hagués sortit de les mans del geni de la llàntia. I per a mi, un geòleg empedreït (i mai millor dit), el plaer visual se m’elevava al quadrat.

Però, tot i així, hi havia una pedra, també esfèrica, lleugerament més grossa que una pilota de beisbol, que es resistia a ser identificada. De fet, m’hi vaig quedar encallat. Vaig repassar els meus coneixements durant una llarga estona. Però res. Vaig agafar la pedra, la vaig tocar, palpar, la vaig acariciar per notar-ne la rugositat; me la vaig mirar de lluny, de prop, intentant llegir el que em pogués dir qualsevol indici. Fins i tot la vaig olorar, encara no sé ben bé per què. Si cap dels altres sentits m’aportava informació, potser aquell sí, qui sap.

Però, finalment, em vaig empassar l’orgull i em vaig veure obligat a rendir-me. Vaig anar de seguida a preguntar-ho al meu amic.

-Això? – va dir, sorprès –. Això és un betzoar, home! Li vam treure dels budells a l’euga la setmana passada, quan la vam operar de còlic.

Vaig perdre la força als dits i la pedrassa va rodolar fins a caure’m damunt del peu.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Retroenllaç: El Premi Núvol arriba a l’equador | Núvol

  2. M’ha fet somriure el desenllaç del conte. Està vist que per coneixements que tinguem, sempre hi haurà algú que ens pot sorprendre.

    • M’alegro que t’hagi agradat! És fantàstic saber que per molt erudits que siguem, qualsevol ens pot seguir ensenyant coses.
      Gràcies per llegir-lo!