El miracle dels arxius

8.06.2016

El 9 de juny els arxius celebren el seu Dia Internacional, una data que aprofiten per obrir de bat a bat les seves portes, engalanar-se i oferir a la ciutadania un munt d’activitats a l’entorn dels documents. Tallers pels més menuts, conferències i taules rodones, exposicions i visites guiades, etc. Són dies especials, una d’aquelles poques ocasions en què els arxivers se senten amb dret de ser protagonistes, estrelles per un dia, i enorgullir-se de la feina feta.

La professió arxivística es reivindica aquesta setmana | Pixabay

La professió arxivística es reivindica aquesta setmana | Pixabay

El ciutadà que vulgui apropar-se a un centre d’arxiu aquests dies quedarà admirat de la quantitat de documents que es custodien, alguns arriben fins a nosaltres després de sobreviure a segles d’incerteses, per portar-nos notícies de com vivien i es relacionaven els individus de societats passades. Qui vagi a un centre d’arxiu el dia 9 de juny podrà veure com és un dipòsit d’arxiu: armaris compactes, deshumidificadors, termohigrògrafs, sistemes antiincendi, sala de tractament, sala de consulta, etc. Podrà copsar una mica els reptes i les preocupacions que afronta cada dia un arxiver i conèixer de primera mà la seva manera de treballar. Qui visiti un arxiu el dia 9 de juny podrà conèixer com es digitalitza la documentació per pujar-la a Internet i fer-la accessible de forma global; potser podrà entreveure l’enorme potencial dels milions de dades que contenen els documents i de com tota una indústria com la del Big Data creix a la seva escalfor. Qui el Dia Internacional dels Arxius acudeixi a un centre d’arxiu podrà saber el paper que juguen els gestors de documents en el desenvolupament de l’Administració Electrònica, i la seva responsabilitat en què els documents electrònics puguin conservar-se per a les generacions futures.

El que segurament no coneixeran és el Dia Internacional dels arxius, perquè el col·lectiu arxiver no som de queixar-nos en veu gaire alta, és la falta de mitjans amb la qual cada dia s’ha de fer front als arxius. El 9 de juny es parlarà en positiu, com s’ha de fer, però el sector arxivístic d’aquest país està crònicament infradotat, com passa també a escala mundial. Capses i capses de documents esperen a les lleixes per poder ser tractades i descrites; l’ús intensiu d’Excels i Acces és el pa nostre de cada dia a l’espera del software especialitzat de gestió documental que ha de donar l’anhelat servei integrat; professionals molt ben preparats malviuen entre beca i beca a l’espera d’una feina estable que no arriba; per falta de personal centres d’arxiu de proximitat redueixen l’horari d’atenció al públic, o directament ni l’ofereixen i en donen cites prèvia concertació; fons de rellevància es van fent malbé sense uns recursos mínims per sortir endavant; entitats històriques amb documentació única reclamen durant anys una seu que els va ser espoliada.

Com que tot això no els hi explicaran el Dia Internacional dels Arxius, ja ho faig jo amb aquest text, perquè és necessari dir-ho. El 9 de juny molts ciutadans tornaran a casa contents del seus arxius, admirats de la feina que fan, sorpresos de la ingent quantitat de documentació que tenen al seu abast, tant històrica com contemporània, que uns senyors amb bates blanques s’ocupen de cuidar en soterranis millor o pitjor ventilats. Potser si alguns de vostès per casualitat llegeixen aquest text abans, quan el dia 9 s’apropin a un centre d’arxiu puguin adonar-se més profundament del mèrit enorme que suposa, amb aquestes dificultats asfixiants, tenir un sistema d’arxius com el que Catalunya encara té. Que a la fi només s’explica perquè el tossut col·lectiu d’arxivers creu cegament en la missió cívica de la professió. Perquè es deixa la pell en conservar els documents que garanteixen el drets i deures de la ciutadania i les seves institucions. Perquè continua lluitant per buscar el reconeixement professional que sempre se li ha negat. Perquè es barallarà cada dia amb l’Acces per trobar l’expedient que li han sol·licitat i servir-lo el més aviat possible.

Poden estar ben orgullosos, perquè el que veuran el 9 de juny en els seus arxius té el valor incalculable de la feina invisible sostinguda durant anys i anys. Potser quan acabi la visita i estiguin a punt de marxar, vulguin apropar-se a l’arxiver per oferir-li una mirada còmplice i comprensiva. Treballem per vostès.