El MACBA trenca el seu uniforme

15.07.2016

A la Plaça dels Àngels, coneguda pels seus assidus skaters, la tarda transcorre amb la total normalitat d’un dia d’estiu. Les terrasses dels bars estan plenes, els patinadors fan de les seves, els passejants miren bocabadats l’edifici del MACBA i diverses persones seuen, xerren o beuen cervesa. Dins del MACBA, però, hi ha un ambient diferent.

Ahir durant el concert, tots uniformats.

Ahir durant el concert, tots uniformats.

En el marc de l’exposició PUNK. Els seus rastres en l’art contemporani, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona acull un concert particular. Només entrar, els organitzadors donen uns uniformes blancs als assistents. Un cop se’ls han posat, i intrigats per què passarà després, pugen les escales fins el pis superior.  Mentre les últimes persones encara són a baix posant els peus dins l’uniforme, es comença a sentir un grup de gent cantant una melodia. El so ve de dalt.

El panorama del pis superior és engrescador. Una massa homogènia d’uniformes blancs entona una cantarella mentre es disposa a baixar per la rampa al pis inferior, on ja hi ha una banda començant a tocar. Són Corte Moderno, un grup musical que es mou en espais de treballs nous que els permetin establir sinèrgies amb altres àmbits artístics, com pot ser un museu d’art contemporani.

És així com mentre la multitud baixa per la rampa, comença una desfilada que pot fer pensar en els “milers de jornalers expulsats d’un camp que es veuen obligats a emigrar a la gran metròpolis per guanyar-se el pa, una conjuntura que propiciarà el retrobament amb la realitat més crua, un èxode al·lucinat entre el més alt i el més baix de l’ànima humana”, situació sobre la què tracta Negociudad, l’últim disc del grup.

Però quin sentit té fer aquest concert al MACBA? “L’exposició PUNK senyala la relació entre les arts visuals i un ampli espectre de cultura contemporània on la música és un element fonamental. Aquest concert d’avui mostra com un artista, Antoni Hervàs, treballa amb una banda, Corte Moderno, i presenta el resultat dins d’un museu i en el context d’una exposició que parla d’aquests encreuaments”, explica Ferran Barenblit, director del museu.

Antoni Hervàs és la persona que ha ideat la posada en escena del concert, que ha il·lustrat Negociudad i que gaudeix mirant el grup des de primera fila. “La idea era agafar l’imaginari de Corte Moderno i dibuixar-lo”, diu, mentre explica que la intenció era convertir el MACBA en un dels edificis que conformen Negociudad. És així com ha uniformat a tota la gent, ha pautat el seu temps d’oci i ha creat un ordre. Tot plegat, amb l’objectiu d’escenificar com són les ciutats: una imposició de ritmes i conceptes, segons l’artista.

Mentre el grup escenifica amb les seves cançons l’impàs entre el camp i la ciutat,  darrere seu hi tenen el dibuix d’Hervàs. “És l’entrada a Negociudad, la ciutat es veu a dins i en petit”, explica ell. A la il·lustració també hi veiem unes bastides amb forma d‘A i S: “A d’anarquia i S de dòlar: és el pas de l’anarquia al capitalisme”, defineix Antoni Hervàs. Tot i així, el concert acaba de forma diferent: des del pis de dalt cauen i volen uns papers petits on hi ha escrit Rompe tu uniforme.

Dit i fet. Els espectadors estripen els uniformes on els han fet posar i la tonalitat blanca és substituïda per una multitud de colors i estils. Mentrestant, el grup segueix canta “Es nuestra mano la que tiene que apretar el gatillo”; la mateix sentència que trobarem si deixem de seguir les ordres i girem el paperet petit que ens manava estripar-nos la roba.