El llegat de Carme Fenoll

6.02.2017

La sortida de Carme Fenoll del Servei de Biblioteques de la Generalitat ha causat estupor en el món cultural. Fenoll haurà d’abandonar el seu càrrec després d’un concurs públic que no ha superat. El seu oponent, Josep Vives, que ja havia ocupat aquest càrrec durant els anys del conseller Tresserras, l’ha superat per mig punt i s’ha apuntat la plaça.

Carme Fenoll

Aquests dies Núvol s’ha fet ressò del cas Fenoll amb diversos articles d’opinió que elogiaven la seva tasca o qüestionaven la composició del tribunal i els crieris de puntuació del concurs. No sóc ningú per qüestionar la legalitat del procés, ni tampoc em sembla just dubtar d’antuvi de l’aptitud de Josep Vives per exercir aquest càrrec.

Ara bé, és indubtable que després del mandat de Carme Fenoll, el seu successor es trobarà un Servei que no té res a veure amb el que ell va deixar fa cinc anys, quan va ser cessat pel Conseller Mascarell. Per dos motius. En primer lloc, perquè des del 2012 el món ha canviat de manera tan radical que ningú podria recular cinc anys enrere impunement. En segon lloc, perquè el model de biblioteca que ha impulsat Carme Fenoll ha calat tant en la professió que probablement és irreversible.

La gran contribució de Fenoll haurà estat obrir la biblioteca al món. La seva obsessió va ser des del primer moment convertir les biblioteques en un espai de socialització de la cultura, un lloc on confluissin les energies del barri, poble o ciutat a la qual serveixen. El bibliotecari ha deixat de ser un simple guàrdia dipositari d’una col·lecció o un catàleg per convertir-se en un mediador entre els usuaris i els creadors i productors de la cultura. Fins que no va arribar la Carme Fenoll, les bibliotecàries no sabien que podien portar els seus usuaris al teatre, o acollir una exposició, ni donar a conèixer els vins de la seva zona o celebrar la revetlla de sant Jordi. O que la seva feina mereixés un premi. O que poguessin exigir formació per part de la conselleria. Podria dir moltes més coses, però les trobareu més ben explicades a l’article de la bibliotecària Ana Merino publicat a Núvol.

El pas de Fenoll per la Conselleria ha estat disruptiu. En un sector tan encalmat com el de Biblioteques, les seves propostes resultaven sovint incòmodes per als més immobilistes, sí, però la convicció i entusiasme amb què les duia a terme han acabat contagiant la gent de la professió. Ha establert ponts d’entesa amb altres institucions, com el TNC, el Liceu, les editorials i les llibreries, etc. L’entusiasme de Carme Fenoll ha pol·linitzat moltes biblioteques del país. Es percep en l’ambient… Encara que la Conselleria es permetés finalment el luxe de prescindir-ne, ja tenim centenars de Fenolls a tot el país que han convertit les seves biblioteques en espais d’agitació cultural. Si finalment se li confirma el càrrec, Vives té per davant un repte majúscul, que haurà dur a terme a la seva manera i amb el seu propi estil, però sense desmantellar el llegat de Fenoll com si no hagués passat res en els últims cinc anys.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. El que està clar es que l’oposició l’ha guanyat una altre persona. Això vol dir que ara ens agraden les designacions ” a dit” ? Es així que ho volem? Doncs fem-ho en tots el funcionaris de qualsevol categoria… ja veureu l’enrenou que hi haurà.
    Intueixo que les bases de la convocatòria eren públiques. Algú hem pot dir perquè una persona no es va treure el títol de català sabent el que puntuava? Excés de confiança?
    El que està clar es que l’oposició no l’ha guanyat. A partir d’ara quan es perdi una oposició tothom podrà dir que es “tongo”? Així, perquè sí, perquè no ens agrada? Reflexioneu.

  2. Desconec la situació que s’ha produït, però només puc desitjar a la Carme tota la sort del món. Al llarg d’aquests anys d’ocupar el càrrec, no puc fer res més que agrair-li les atencions que he rebut d’ella en tot moment. El seu rigor, amabilitat i eficiència excloïen cap símptoma de pedanteria. M’hi he sentit sempre molt còmode. Moltes gràcies, Carme!

  3. Sembla estrany que tots els articles sobre el cas Carme Fenoll siguin de la mateixa línia, tant cofoisme …. Sembla més aviat una campanya ben dirigida. És cert que heu rebut un article que oferia una altra mirada i no l’he acceptat?

    • Benvolgut A.S.

      No sé qui ets, però sé d’on escrius, perquè la teva IP et traeix. No he vetat cap article, sinó que he renunciat a l’oferta d’una persona que volia escriure sobre la Carme Fenoll. Aquesta persona ja havia publicat temps enrere en un diari un article sobre la Carme Fenoll que contenia insinuacions molt greus, que eren una pura difamació. Una persona que ha insultat greument la Cap del Servei de Biblioteques no pot, als meus ulls, opinar sobre ella en aquests moments tan delicats. Almenys a Núvol.

      Per discreció i respecte, no diré el nom d’aquest articulista, a qui hem publicat de bon grat altres articles a Núvol, però del qual no publicarem cap article sobre la Carme Fenoll, perquè ha demostrat no tenir prou distància. Si vols contestar aquest missatge, fes-ho si us plau a cara descoberta, amb nom i cognoms. Jo no sé qui ets tu, però puc veure per la IP que escrius des de l’Institut del Teatre.

      Atentament,

      Bernat Puigtobella

  4. Bernat, molt cordialment, em preocupa aquesta línia de pensament únic. Perquè també hi ha persones que discrepen de la gestió de Fenoll. I perquè treballar a l’administració publica te unes regles del joc que tots coneixem.

    • Hola Vinyet,

      Ets la primera persona que mostra reserves en aquest espai de comentaris donant la cara. Si creus que pots aportar un contrapunt a la visió que s’ha donat fins ara d’aquest cas i vols escriure un article el publicaré de bon grat. Em pots escriure a info@nuvol.com. Estaré atent.

      Bernat