El futur és un llibre obert

El llibre físic sempre ha oposat una resistència, afirmava Cordón. Podem viure en una casa plena de llibres i no sentir-nos atrets a agafar-ne cap.

El món del llibre electrònic i l’edició digital evolucionen favorablement. Si més no, això és el que vaig constatar en el III Seminari Els reptes de l’edició digital, un acte acadèmic que cada any organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

Miro d’explicar-me: des dels anys 90 en què van sortir al mercat els primers dispositius de lectura digital, fins avui, no hi ha setmana en què no es publiqui algun article o notícia sobre el llibre electrònic, i no necessàriament en premsa especialitzada. Se’n publiquen tants, que fins i tot podríem fer-ne una classificació i establir-hi dos grans grups: els que parlen del món digital per contraposició al món analògic, la gran majoria, i els que es centren exclusivament en aquest últim, els menys. Entre els primers la tendència més habitual és avaluar els efectes que aquest canvi disruptiu té en el lector i en el mercat editorial, dos dels elements claus en la cadena del llibre. Els resultats d’aquesta avaluació són, gairebé sempre, de caràcter negatiu, porten un signe menys al davant. Es venen menys llibres, cau la facturació del sector, disminueixen els índexs de lectura, baixa la comprensió lectora; aquestes són algunes de les conclusions que hi trobaríem més repetides.

Entre l’altre grup, els que centren la notícia o l’article en el marc de l’entorn digital prescindint de com han anat les coses fins ara, hi trobaríem informació sobre noves aplicacions de lectura, presentació de nous dispositius, de noves editorials i altres aspectes que demanen una certa especialització com ara les transaccions comercials entre companyies del sector –l’empresa tal compra el negoci de la corporació qual–, o de la tecnologia emprada –les característiques d’un format d’edició o la usabilitat dels textos per a ser llegits en pantalla.

Mancats fins ara de dades prou rellevants i d’estudis acadèmics o informes seriosos, els primers s’han limitat a pronosticar com serà el món del llibre a mig termini i els apocalíptics, que sempre n’hi ha, no s’han cansat d’anunciar la mort del paper i vaticinar un lector –la persona, no el dispositiu– mancat de tota intel·ligència, incapaç de pensar per ell mateix, tot mercès a la tecnologia digital.

Si deia al començament que, tot i així, el llibre digital evoluciona favorablement és perquè, per les conferències que vàrem escoltar en aquest seminari, aquest temps d’endevinaires i àugurs sembla estar-se esgotant. Comencen a fer-se públics els resultats de les investigacions empíriques que grups d’acadèmics d’arreu han estat elaborant al llarg d’aquests anys; alguns són a la xarxa, a l’abast de tothom que hi estigui interessat. Aquests informes, quan no demostren la falsedat d’algunes de les presumpcions assumides de manera gratuïta pel mercat i pels consumidors –en el seu sosteniment no hi volem veure mala fe– posen de manifest que el que ha de preocupar-nos, les preguntes que ens hem de fer davant l’aparició d’aquest nou suport de lectura són força diferents de les que ens hem estat formulant de manera circular i reiterada.

Ja no podem seguir afirmant que es llegeix menys que mai, ni que és llegeix pitjor; ni podem denunciar que els adolescents han abandonat el gust per la lectura abans d’apropar-nos als nous formats de creació literària; ni obviar la necessitat de conèixer aquest nou mitjà digital i d’educar els nous lectors en les múltiples possibilitats que ofereix; ni ignorar uns nous hàbits socials, molt més propers a compartir i utilitzar que no pas posseir; ni negar la resistència que hi oposem, al nou entorn i a aquests nous hàbits, per desconfiança, temor i desconeixement.

Alguns d’aquests aspectes van ser tractats per José Antonio Cordón García, professor titular de la Facultat de Traducció i Documentació de la Universitat de Salamanca i del Màster d’Edició Digital de la UOC, i per Andriaan Van der Weel, Catedràtic d’Estudis sobre el Llibre de la Universitat de Leiden (Països Baixos). No es tractava, en cap cas, de fer un panegíric del llibre digital, ni d’atemorir ningú davant del canvi tecnològic, sinó d’oferir informació, dades i resultats de quina ha estat la seva evolució, de com està canviant el model de lector que hem conegut fins ara. Amb el professor Van der Weel, que va dictar la lliçó From Paper to Screen Reading: Implications for Literacy and the Book Industry, vam refrescar la memòria i vam recordar que la història del llibre ha estat sempre una història de canvis, de major o menor durada, en el model de producció, però també en el model en què “consumim”, i vam rebaixar uns quants graus la temperatura d’aquest canvi disruptiu que sovint se’ns presenta com el de més impacte al llarg de la història. Amb la ponència de José Antonio Cordón, La construcción del lector social, vam anar descobrint quina forma pren aquesta figura nova, el lector social, quin paper té ja l’educació en la seva construcció, què cal tenir en compte si volem gaudir de lectors oberts, lectors que participin de/en la xarxa, que utilitzin i aprofitin els recursos que ofereixen internet i els dispositius de lectura per esdevenir lectors, com a mínim, tan intensius, crítics i profunds com els que hem conegut fins ara.

El llibre físic sempre ha oposat una resistència, afirmava Cordón. Podem viure en una casa plena de llibres i no sentir-nos atrets a agafar-ne cap. Per llegir cal tenir la voluntat de fer-ho. El llibre electrònic, i el suport que permet llegir-lo, pot trencar aquesta resistència, perquè satisfà aspectes clau de la societat d’avui, com la connectivitat, la diversitat de continguts, la instantaneïtat de resultats, l’actualització immediata. És cert, però, que la lectura digital dóna peu a la distracció, la dispersió, la interrupció, la fragmentació. En un món en què l’ensenyament virtual, en suport digital, tindrà cada cop més rellevància, no serà estrany comptar amb professionals –posin la disciplina que hi vulguin– formats exclusivament en plataformes digitals. Oblidem-nos, doncs, de les odes al paper i dels rèquiems a la indústria editorial. Preguntem-nos quins són els riscos reals d’aquesta transformació social, sense temors, amb honestedat, i quina ha de ser l’educació que han de rebre els nous lectors en suport digital. Aquest és l’àmbit de reflexió que demana la societat avui, i al que procuren donar resposta seminaris com el d’Els reptes de l’edició digital.

Podeu visionar les presentacions de les ponències aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació