El dia ja fa molt temps que ha arribat

20.11.2013

En resposta a l’article de Roger Vilà Padró (“El dia que hi haurà bones novel·listes”), m’agradaria dir que, tot i la bona intenció de l’article, ja fa temps que aquest dia ha arribat, malgrat que alguns, sobretot els cronistes històrics, ho vulguin obviar.

 

Virginia Woolf

 

Un dels mèrits dels estudis de gènere és haver-nos demostrat que les dones produeixen cultura des de l’inici de la mateixa cultura. Per exemple, al Seminari de Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona –grup al qual vaig pertànyer durant uns anys– vam comprovar que hi havia producció filosòfica femenina des del principi. La qüestió era una altra, la que té a veure amb la transmissió del saber femení, un saber que, pel control del poder i la representació, s’ignora sistemàticament.

Així mateix, de novel·listes n’hi ha hagut des del principi de la novel·la. I aquí hi ha un altre prejudici que cal desballestar: no és que no hi siguin perquè tenen una qualitat menor, secundària, residual o marginal. És una altra de les armes del poder masculí: reduir la producció femenina al paper de deixeble o figura menor d’un moviment encetat per homes. Els representants, els precursors, sempre són ells. Si no, que li preguntin a Arendt en relació amb Heidegger.

Ja fa molt temps que les dones són les que més llegeixen. La història de l’art està plena de quadres de lectores amb la crítica sovint inherent que les distreia de les seves tasques diàries. La lectora de Santiago Rusiñol en seria un exemple. Que les dones llegeixen més que els homes no és un fenomen contemporani. El dia, de nou, ja fa temps que ha arribat.

Hi ha grans dones novel·listes però no en podem conèixer tan fàcilment l’existència, només cal consultar els llistats de les millors novel·les del segle XX i XXI, en què amb prou feines n’apareix alguna. Afortunadament, els estudis de gènere fa temps que demostren l’existència i la qualitat de les novel·listes. Caldria tan sols que la seva aportació es considerés patrimoni de la humanitat  i no només el fruit de la lloable tasca de les reivindicacions feministes.

Per tant, no és una revolució pendent de les dones, sinó dels homes, que segons com només saben esmentar Mercè Rodoreda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Estic d’acord amb tu, Montse, i afegiria un toc d’esperança més o menys exagerat. Molts? alguns? pocs? certs? homes estan fent aquesta revolució, que suposa un canvi de mentalitat. Malauradament, tot just ho estan començant a fer ara, quan ja fa segles, com tu dius, que les dones parim no només criatures sinó idees, pensament, literatura i art.