Dídac Martínez

Dídac Martínez

Director del Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

El cas Carme Fenoll

Ella era i és més que una bibliotecària, és una activista cultural present a la xarxa a favor del talent dels escriptors i de les biblioteques.

“Quan contracto algú ha de ser molt competent i intel·ligent. Però el que em preocupa més és si aquesta persona s’enamorarà d’Apple. Perquè si això succeeix, tota la resta ve tot sol perquè sé que aquesta persona farà el millor per Apple”.
Steve Jobs 

Carme Fenoll és bibliotecària i va començar a exercir la seva professió com a cap d’una petita biblioteca a Palafrugell. La seva activitat era intensa, innovadora, tecnològica, intel·ligent i propera a la gent, és a dir, social. Aquesta activitat va arribar al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que li va proposar ocupar la plaça de bibliotecària més important del país. L’aposta del conseller va ser sorprenent i arriscada, una noia d’un poble petit amb l’experiència d’una petita biblioteca pública havia de dirigir totes les biblioteques de Catalunya. Però el conseller Mascarell no va triar aquesta bibliotecària jugant als daus. Ferran Mascarell és dels pocs polítics cultes d’aquest país i coneix profundament les biblioteques, la seva evolució i sap perfectament el paper que les biblioteques han de tenir en el futur de la cultura de Catalunya en un món global i tecnològic.

La Carme Fenoll va assumir el repte i l’esforç personal de venir cada dia de Palafrugell a Barcelona i dirigir tot un servei de prop de 400 biblioteques públiques i, com deia el nostre apreciat Pep Guardiola, cada dia s’aixecava aviat i començava a treballar prompte amb empenta i ganes impressionants. La Carme, en aquest darrers anys, ha mobilitzat i ha engegat mil projectes innovadors, ha treballat amb editors, escriptors, llibreters, bibliotecaris i lectors de tota Catalunya com mai s’havia vist. Cada setmana viatjava per tot el territori a visitar biblioteques, a fer actes, jornades i presentacions de promoció de la lectura; a més organitzava mil reunions amb una lucidesa impressionant. Molta energia i capacitat de treball que traspassava el seu horari laboral mil i una vegades. I sabem tot això perquè ella mateixa ho feia públic a les xarxes socials i a la seva agenda oberta a Internet, la qual cosa demostra un bon exemple de gestió i transparència innovadora que pocs segueixen actualment. Ella era i és més que una bibliotecària, és una activista cultural present a la xarxa a favor del talent dels escriptors i de les biblioteques. És la seva veritable passió, està enamorada de les biblioteques i realment ha nascut per això. Mascarell no es va equivocar, va portar aire fresc a un sector molt professional però poc reconegut de la societat catalana. Els resultats d’aquests cinc anys de “peonatge” han estat molt positius i si Carme Fenoll no ha pogut avançar amb més projectes ha estat per la complexitat i burocràcia que s’ha trobat. Lligar el talent viu de la cultura amb l’administració és sempre molt complicat. A favor ha trobat l’estima dels escriptors, artistes i sobretot bibliotecaris de tot el país.

Ara han passat cinc anys i l’administració decideix fer un concurs per a estabilitzar les persones i el primer que fa és nomenar un tribunal per a la plaça més important de les biblioteques de Catalunya, en el qual només un del seus membres és bibliotecari! Cosa que no passa en cap lloc del planeta. Us imagineu triar un director d’un hospital on només hi hagi un metge en el tribunal, o triar un catedràtic on només hagi un professor especialista en la matèria, o que en una empresa determinada a l’hora de contractar un gerent o un cap de vendes es triï sense consultar experts en el negoci en qüestió? És simplement surrealista. Per cert, el Col·legi Professional dels Bibliotecaris de Catalunya com a mínim s’hauria d’haver sorprès davant d’aquesta composició del tribunal. Però el problema de fons és el de sempre i que no acabem de superar en les administracions a l’hora d’abordar els processos de selecció? Els concursos i oposicions serveixen realment per a triar els millors professionals? Es valoren realment les capacitats i els coneixements, les habilitats de lideratge, la qualitat del treball ben fet, la dedicació i la productivitat de la feina, els projectes realitzats i els seus resultats, la innovació i visió de futur? O en canvi es valora tenir el carnet del partit, els punts dels barems imposats pels sindicats o els favoritismes i amiguismes amagats de sempre? És veritat que a poc a poc es van fent les coses millor, però malauradament si continuem triant els candidats amb aquests darrers criteris mai tindrem els millors professionals que ens ajudin a fer una administració moderna, tecnològica i innovadora al servei del que necessita la gent.

Carme, gràcies per la teva competència i intel·ligència i sobretot pel teu permanent enamorament amb les biblioteques, els llibres i el talent dels escriptors que fan possible la cultura d’aquest país que tant estimes. Sens dubte, Steve Jobs t’hauria contractat.

Dídac Martínez. Director del Servei de Biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya. UPC

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació