Eduardo Mendoza a la ciutat dels prodigis

30.11.2016

L’any 2000 Edicions 62 va publicar la traducció catalana de La ciudad de los prodigios. Va ser el primer cas al nostre segle que una novel·la popular escrita en castellà es traduïa al català. Aleshores el traductor que la signava, Xavier Lloveras, ja va publicar aquesta reflexió que recuperem avui arran de la concessió del premio Cervantes a Eduardo Mendoza.

Eduardo Mendoza al Festival MOT | Foto Martí Albesa

Eduardo Mendoza al Festival MOT | Foto Martí Albesa

Traduint al català La ciutat dels prodigis, d’Eduardo Mendoza –que, si m’haguessin deixat, hauria titulat La ciutat de les meravelles– és quan he estat més a la vora de trencar la secular prohibició de l’incest. Si traduir d’una llengua romànica a una altra ja fa una mica d’angúnia, fer-ho del castellà al català encara en fa més, sobretot quan la prosa castellana que trobes no és la llengua fonda de la Castella de Delibes, ni la colorista i barroca d’un valencià com Gabriel Miró, ni l’explosiva varietat cèltica i panhispànica de Valle-Inclán, sinó el model àtic, àton i seriós del català que escriu en espanyol. Encara que seriós, parlant d’Eduardo Mendoza, és l’adjectiu més desencertat que es pot trobar.

La ciutat dels prodigis, com totes les seves obres, sobretot la bilogia –¿se’n pot dir així?– formada per El misterio de la cripta embrujada i El laberinto de las aceitunas, té moments d’un humor delirant que fa petar de riure, i fa servir un llenguatge que pica l’ullet als fulletons vuitcentistes i que a mi –i diria que a Mendoza també– em recorda el dels tebeos de la meva infantesa. Gorgorito, beodo, atorrante, majadero, secuaz… Són paraules que a mi, nascut a la Catalunya profunda de l’Empordà, em fan pensar en historietes o en novel·lots. I em costa trobar-hi cap equivalent en català. ¿Com traduir, a més, el castellà formulari, de vegades funcionarial, de les parts més narratives de la novel·la, a una llengua que només es pot remuntar al català curialesc medieval? No, ni els funcionari de Política Lingüística ens poden ajudar a aconseguir el matís just. ¿I els catalanismes i les catalanades? ¿Com es tradueixen al català?

Malgrat tot, els traductors sabem que tot és traduïble. Es tracta de posar-hi voluntat i colzes i, quan toca, fer totes les trampes possibles i prohibides als manuals de traducció. I així, fins i tot una novel·la sobre Barcelona i sobre Catalunya escrita en castellà per un català que es diu Eduardo Mendoza es pot passar a la llengua catalana. Encara que jo, com a traductor, els recomano que llegeixin l’original castellà. Diria que tots –llevat dels pocs catalanoparlants que queden al Rosselló, i encara– som capaços de fer-ho. I així no contribuirem a l’absurditat demencial d’emplenar les llibreries amb obres traduïdes del castellà.

Aquest article forma part d’un recull d’articles de pròxima aparició que es titularà El mirall dels llibres. Es publicarà dins la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. De veritat creus que és absurd i demencial fer créixer la quantitat d’obres en català? El problema, Xavier, és que no estem pas acostumats a això i sí moltes vegades al contrari, que trobem les obres d’escriptors catalans tra(du)ïdes al castellà. Potser sí que de vegades cal llegir l’obra original si se’n sap la llengua, però no tot ha de ser blanc o negre: sempre hi ha matisos de gris que se’ns escapen i que molts cops no som capaços de percebre. I potser si ens poden a la nostra llengua aquelles coses que passen prop nostre ens adonarem d’allò que volen dir els escriptors. I del fet que tu mateix siguis traductor hauries de mesurar millor les teves paraules, especialment quan dius que traduir de les llengües romàniques et fa angúnia. Consideres que el possible lector mitjà en francès pot llegir en llengua castellana amb una capacitat de comprendre allò que llegeix? Home!! Ja veus que és molt difícil de sostenir aquestes qüestions. I no cal parlar d’incest en aquest moment.
    Si consideres que no ho havies de fer, això de traduir Mendoza, per què no et vas negar a fer-ho? De vegades, els camins de la política d’empresa són inescrutables i molts cops tiren del ganxo d’autors consagrats per augmentar més la quota de mercat. No sé, amic meu, però en un país on només el 10% del total són llibres en català, segons el Ministerio de Cultura, tota pedra fa paret.

    • Está molt bé que estradueixi del castellà al català, però crec que per els que som bilingües sempre és molt millor llegir les versions originals.