Editant des dels marges: Piscina, un petit oceà

4.10.2016

Joan Rioné em rep amb un cafè en una terrassa tarragonina. Penso que és una de les millors maneres de fer el que fa temps que no es fa, o si més no en alguns ambients, i amb això vull dir exercir el noble art de conversar amb tranquil·litat. I ho fa per explicar-me el que fa: des de la riba de la Mediterrània que banya Tarragona, Rioné fa d’editor d’un segell que duu el nom de Piscina, un petit oceà.

Piscina, un petit oceà | Joan Rioné

Piscina, un petit oceà | Joan Rioné

 

És un projecte editorial que defuig el mercantilisme de la cultura i que va ser fundat l’any 2011 —això, evidentment, no vol dir que no necessiti beneficis per poder prosseguir amb una activitat, fer llibres, que no és precisament la més lucrativa de les professions existents.

De la mà del teatre per a tots els públics, que s’ofereix habitualment amb la combinació del llibre, l’aposta de Piscina s’entén com un poliedre. Els llibres, per tant, esdevenen públics en tots els sentits, com si les lletres es transmutessin en un tot que és la posada en escena, el llibre físic, el que se’n desprèn. I tot des d’un segell que pretén fer-ho, justament, des d’aquesta concepció, res de casual. Es fan públics, s’editen i difonen títols, però no només és això, sinó que hi ha un contingut afegit.

És important de remarcar que les publicacions d’aquest petit segell són de grandíssima qualitat: com a objecte parteixen de l’edició en tapa dura, relligada, i amb les il·lustracions a tot color; com a continguts, una narració àgil, educadora i conscienciadora. Alhora, i no és de propina dir-ho, els llibres són dirigits per als més petits, però cal dir que un adult també pot gaudir-ne —de la parcel·lació o no de segons quins continguts en podríem parlar, i molt, però no és el cas.

Els autors del segell, com Joan Calçotets, tenen una creativitat admirable i el luxe de treballar amb il·lustradors com Mar Borrajo, o Armand, il·lustrador d’Un Mitjó diferent a cada peu (per dir-ne alguns, i mil disculpes a qui no anomeno), fan que el llibre-objecte tingui la presència necessària per ser admirat, però també per a ser llegit, i això es veu amb títols com Formigues a l’aspiradora.

Dos títols editats per Piscina | Joan Rioné

Diuen que el pot petit té la bona confitura, però de vegades la dita té massa raó: aquest segell va ser mereixedor del premi Crítica Serra d’Or 2015 per l’obra Un mitjó diferent a cada peu i del premi Liberisliber Xic 2014 per Carrer del mar.

Conèixer un editor de primera mà és interessant, i més si treballa horitzontalment amb els autors, els il·lustradors, llibreters, programadors culturals i distribuïdors. Publiquen en llengua catalana, però darrerament han vist com un títol seu es publicava en basc i també ho han fet recentment en anglès de la mà de Matthew Tree.

Per ara, la fita és consolidar-se i seguir treballant en una línia ben definida, que permet publicar un parell o tres de llibres per any, amb la pretensió d’anar fent a foc lent el que vol ser un projecte consolidat, seriós i amb els tinters ben carregats per a fer títols per a petits —i no tant— amb uns valors socials i ètics clars. Educar, per tant, ha de poder entretenir i fer-ho, alhora, de bon pair. De tot plegat en depenen els lectors, i la societat, del futur.