Dones als arxius: una presència invisible

8.06.2016

Segons el Codi Deontològic dels Arxivers Catalans (2002), “els arxivers tenen com a funció social assegurar i possibilitar la utilització dels documents d’arxiu, i de la informació que contenen, amb finalitats jurídiques, administratives, informatives, culturals i científiques”. El caràcter de servei de l’arxiu és inherent a la seva pròpia naturalesa. Tanmateix aquesta funció no en pot deixar de banda una de primordial, i és el compromís social per a conservar als arxius una memòria plural, i assegurar-se de custodiar fons que siguin representatius de les activitats de tots els col·lectius socials.

Font: Pixabay

Font: Pixabay

Aquest compromís no sempre es compleix: la memòria històrica de les dones està insuficientment representada en els arxius. Veiem algunes xifres respecte a això: a Arxius a Línia (que dóna accés principalment als inventaris de l’Arxiu Nacional de Catalunya i dels arxius comarcals de Catalunya) es troben 822 fons personals, dels quals només 61 pertanyen a dones (7,4%). L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona custodia 9 fons de dones d’un total de 96 fons personals (9,4%). El Servei d’Arxius de Ciència, que manté un registre dels fons de científics conservats a les institucions catalanes, té comptabilitzats 125 fons personals, dels quals només 5 corresponen a dones (un escàs 4%). Acabarem aquest repàs numèric amb la Biblioteca de Catalunya, que custodia un total de 294 fons personals, dels quals 32 són de dones (10,9%).

Enmig d’aquest panorama desolador han sorgit iniciatives des del món acadèmic per recuperar la memòria de les dones. Cal esmentar el projecte Diccionari biogràfic de Dones, impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca i elaborat per la Xarxa Vives d’Universitats per posar en valor el relleu social de les dones. Així com les iniciatives endegades per DUODA, Centre de Recerca de dones de la Universitat de Barcelona. També són rellevants les organitzacions vinculades al moviment feminista, algunes amb centres de documentació i biblioteques que apleguen fons relacionats amb el feminisme (Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona —1909—; Centre de Documentació de l’Institut Català de les Dones; els centres per a la igualtat vinculats als ajuntaments; Ca la Dona).

Els arxius, doncs, han d’assumir la seva responsabilitat social i impulsar polítiques perquè aflori la memòria de les dones i es preservi. Cal establir els mecanismes que encoratgin tant dones a títol individual com organitzacions femenines a dipositar els seus documents en arxius i biblioteques, i crear i mantenir un registre de fons documentals de dones i del feminisme. Un referent interessant a tenir en compte en aquest aspecte pot ser el projecte The Australian Women’s Register.

A la vegada, el document Línies prioritàries del Departament de Cultura en Matèria d’Arxius i Gestió Documental, aprovades al Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental el juny de 2016, estableix com una línia prioritària la definició i comunicació de la política d’adquisicions dels fons documentals. És en aquest marc estratègic que caldria impulsar la incorporació de fons de dones als arxius públics i tenir present que la història de les dones no és només la història del feminisme. Però a més, s’ha incentivar que els arxivers adoptin una actitud proactiva, cadascú en el seu àmbit, nacional, comarcal i local per tal de fer-la efectiva. Finalment, caldria impulsar treballs interdisciplinaris amb els centres de recerca de dones per tal d’impulsar un registre de fons documentals de dones que contribueixin a la seva localització, i, per tant al seu tractament i a la seva preservació.

En síntesi, avui la presència de fons personals de dones en els arxius i d’ens que permetin reconstruir la seva història és molt deficient i constitueix una greu assignatura pendent, ja que afecta la meitat de la població. Des que el 1910 el govern va establir condicions d’igualtat de gènere per accedir a estudis universitaris i va permetre a les dones accedir a carreres d’administratives i al cos de funcionaris, la professió arxivística s’ha feminitzat. És hora, doncs, que les dones no només estiguin presents entre els custodis i gestors de fons documentals, sinó també en aquests últims.