Do you mind my sitting here?

19.07.2014

Encara que l’oració que encapçala aquest article és força entenedora —T’importa que segui aquí?—, la combinació «pronom possessiu + gerundi» pot estranyar una mica. Per a entendre la lògica d’aquesta construcció haurem de seguir un camí que, tot i ser una mica enrevessat, té alguns punts d’interès destacables.

Comencem amb una correspondència que no sol causar dubtes: Vull anar-hi = I want to go there. Com és el cas del verb català voler, el verb anglès want regeix un infinitiu. Ara bé, val a dir que l’infinitiu anglès té dues formes: el «bare infinitive», p.e.: go, i el «full infinitive», p.e.: to go. Podem dir que la majoria dels verbs en anglès que accepten complements verbals —verbs com ara decide, forget, hope, need, remember i try— regeixen el full infinitive.

Ara bé, si en català volem dir que un altre hi vagi, fem servir una subordinada amb el verb en mode subjuntiu —p.e.: Vull que hi vagi ell—. L’anglès tradueix aquesta oració d’una manera ben insòlita: I want him to go, és a dir, amb la construcció «complement objecte + full infinitive». Més exemples:

1) Demanarem als nostres amics que ens ajudin.

We’ll ask our friends to help us.

2) Espero que els meus alumnes arribin puntualment.

I expect my students to arrive on time.

3) Necessitava que algú l’abracés.

He needed someone to hug him.

4) Ens van dir que ens preparéssim per al pitjor.

They told us to prepare ourselves for the worst.

Dit això, cal remarcar que hi ha verbs que no regeixen infinitius com a complement, sinó gerundis. En són exemples continuar i gaudir: Continuava treballant = They kept working; Gaudeixo ensenyant l’anglès = I enjoy teaching English. Fins ara, bé, però cal tenir en compte que alguns verbs que en català regeixen infinitiu, en anglès volen gerundi i, malauradament, s’han d’aprendre amb la pràctica. (Trobareu una llista bastant completa en http://visca.com/apac/articles/verb_comp/.) Exemples:

5) M’agrada conduir de nit.

I like driving at night.

6) No m’importa esperar-me aquí.

I don’t mind waiting here.

A més, de la mateixa manera que l’anglès empra la construcció «complement objecte + full infinitive» quan el verb en qüestió regeix un full infinitive, fa servir també la combinació «genitiu + gerundi» quan el verb regeix un gerundi. La raó d’això és que, en anglès, el gerundi és la forma nominal del verb, la forma que es fa servir quan un verb fa de subjecte (p.e.: Nedar és sa = Swimming is healthy) o de complement preposicional (p.e.: Ho vaig fer sense pensar = I did it without thinking). Per tant, davant del gerundi fent de complement verbal, l’anglès sovint vol una forma possessiva en lloc d’una forma d’objecte. Exemples:

7) A la família no li agrada que ell sigui cantant.

The family doesn’t like his being a singer.

8 ) No m’importava que visqués amb nosaltres.

I didn’t mind his living with us.

9) Li molesta que siguis més popular que ell.

He resents your being more popular than he is.

Finalment, recordem que la combinació «genitiu + gerundi» es troba després de preposicions, ja que el gerundi és sempre la forma verbal que s’usa després d’una preposició. Exemples:

10) Les possibilitats que es trobi viu són cada vegada més minses.

The chances of his being found alive are more and more unlikely.

11) Va rentar els plats sense que jo li hagués de dir res.

He washed the dishes without my having to tell him to.

12) Em fa il·lusió que vinguin.

I’m looking forward to their coming.