Mad Men i la pobresa que ve

28.05.2012

Don Draper, protagonista de Mad Men

 

 

Una marató televisiva no podrà recaptar mai prou diners per erradicar la pobresa del país, que és vasta, preocupant, per bé que a vegades s’oculti per vergonya. Sovint, però, la pobresa no es pot amagar perquè té la urgència de la gana. Els catalans que encara poden anar tirant, i fins i tot fer donacions a la marató de TV·3, també es reconeixeran en una altra mena pobresa que ens ve al damunt: el vintage.

Vintage és un terme que, encara i de moment, emana respecte, dignitat, un cert glamur. Oposat en certa manera al concepte trash, el vintage proposa la resurrecció o el reciclatge de coses antigues i sovint gastades que al cap dels anys es recuperen per tot el bagatge i experiències que porten associats. El seu valor es represtigia també perquè han tornat a passar pel sedàs de la moda, són fashion. En alguns casos s’han tornat a posar de moda gràcies a la nostàlgia o a la recuperació d’alguna forma de vida associada que n’ha ressuscitat positivament la circulació. Un exemple recent de tot això és com la sèrie Mad Men ha tornat a donar una aura d’encant a tot un vestuari de finals dels cinquanta i primers seixanta que fa pocs anys hauria semblat de disfressa. El vintage Mad Men, que pots veure als aparadors de Nova York, és car. El vintage que ens podem permetre aquí, però, és d’una altra mena. I potser serà el recurs per poder suportar la pobresa que ve. Reciclarem coses velles i direm que són antigues. Serem cada dia més pobres i gràcies al vintage, podrem creure que encara som una mica fashion.

Twitter: @puigtobella

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Ets la primera persona que parla en positiu i divertit sobre el concepte de reciclar o re-utilitzar pel simple fet que no pots o no et dóna la gana de gastar-te 300€ en el jersei de moda del Cortés Inglés