De més verdes en maduren

24.08.2012

Com cada divendres havíem quedat amb la Flor, la meva xicota, al vegetarià de sota casa, i tot i que ja m’havia comentat pel mòbil que tenia preparada una sorpresa, no m’hagués imaginat mai com acabaria la cosa.

Vàrem arribar els dos a l’hora convinguda i vam seure a la taula de sempre, situada al lloc més tranquil del restaurant. Ella portava un vestidet de color verd amb un portentós escot que deixava entreveure els seus pits, apart havia envermellit els seus llavis carnosos, i els seus ulls maragda ressaltaven acompanyats per una fina ombra aplicada als seus contorns; bé, que estava per sucar-hi pa.

Demanàrem una amanida de la casa per a dues persones i començàrem a menjar. Fins aquí tot normal, però la meva sorpresa fou a l’observar com la meva floreta agafava una pastanagueta del plat i dissimuladament amb la mà l’acompanyava per sota les faldilles. Al contemplar la meva cara de sorpresa em picà l’ullet i em digué que no portava calces, que estava molt calenta i que si us plau col·laborés en el joc. Bocabadat i un xic excitat, no vaig oposar cap tipus de resistència i vaig acceptar la invitació de ser un simple espectador al veure-la tan animada. Primer jugà una mica amb la pastanagueta, després amb les fulles d’enciam, per acabà finalitzant la feina amb uns escuradents i unes olivetes. Així fou com la meva xicota començà l’afició de masturbar-se amb tot tipus de vegetals i fruits de la naturalesa, sexe sostenible en deia.

Al principi no vaig donar-hi molta importància (amb la sexualitat no he cregut mai en masses normes), però al cap de tres mesos seguint el mateix ritual, vaig començar a preocupar-me i interrogar-me sobre la meva virilitat i la meva capacitat alhora de satisfer a la meva parella. Ella desmentia els meus dubtes, encara que jo, ja no les tenia totes, i la veritat és que la història s’agreujà. Les seves hores lliures, les començà a dedicar a cultivar un hort comunitari del barri on vivíem i, per més inri, comprà una nevera només per poder guardar una major quantitat de vegetals, sobretot era important que fossin frescos, remarcava amb insistència. Amb l’arribada de la nevera, vaig sentir-me totalment desplaçat, realment m’era impossible competir amb un grapat d’hortalisses, tubercles, fongs o llegums, i evidentment acabà passant el que havia de passar: un bon dia em vaig trobar les maletes fora del que havia estat la meva llar.

Foragitat per un grapat de vegetals, vaig intentar refer la meva vida, però quan semblava que me l’havia tret del cap, vaig tornar a saber d’ella, s’havia convertit en un dels plats forts d’una sala d’espectacles pornogràfics. Sota el sobrenom de la “Vegetariana” era la sensació de la sala amb el seu número estrella anomenat l’”Amanida”, amb el qual no hi havia fruita o verdura que es resistís a introduir-se en el seu bol particular. I el que fou pitjor, la seva fama l’acabà convertint en símbol del moviment ecologista i la imatge publicitària d’una cooperativa de productes biològics, entre d’altres. D’aquesta manera, davant la impossibilitat de treure-me-la del cap, m’he tornat un carnívor insaciable i per descomptat no he tornat a trepitjar un vegetarià, i encara que em comenci a recuperar de tota aquesta història, no hi ha nit que em pregunti: què collons tindran les verduretes que no tingui jo?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Contes d’estiu a Núvol | Núvol