De llengües i de sexe

23.12.2014

El monologuista David Guapo presenta aquests dies un espectacle al Club Capitol de Barcelona en què fa befa del català. Literalment diu que “és la llengua menys sexi del món i que no serveix per lligar”.  La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha denunciat el monologuista. Des de Núvol, ens ho prenem amb una mica més de flegma i hem obert una ronda d’intervencions. Tuli Márquez hi diu la seva.

David Guapo confon el que és guapi i el que és sexi.

David Guapo confon el que és guapi i el que és sexi.

Poc després d’anar a viure a Mallorca, vaig comentar a una companya lingüista d’IB3 Televisió que m’encantava el balear, perquè el trobava molt sexi. La noia em va respondre amb un “¿ah sí?” i un llistat en paper d’expressions populars malsonants, algunes de molt grolleres. “Tot i això, em segueix sonant sexi”, vaig insistir.

Que el comediant David Guapo digui ara que no es pot lligar en català, suposo que ho fa per provocar o qui sap si per mantenir calenta la venda d’entrades per la via de l’escàndol… Potser és una opinió sincera. Potser és perquè ha practicat poc sexe en català. (Mentre escric, penso fórmules per lligar. Són les set del matí i trobo que és massa aviat per posar-se calent).

A partir d’aquí, la befa i l’autoodi. No puc jutjar un espectacle que no he vist ni he escoltat. Suposo que el tema del procés és a l’arrel d’aquesta controvèrsia. Més que mai, vivim amb l’opinió mediatitzada pel “a favor” o “en contra”. Són temps de generalitzacions i de veritats rotundes, tenim regles estàndards i sentències per a una valoració constant i ràpida de tot. Una bogeria que ens empeny cap al mar profund de les essències. Ara mateix suposo que no és pot ser independentista i fer broma amb la nostra llengua.

A tot això, recordo a Pepe Rubianes, a Lenny Bruce (condemnat per la obscenitat de ficar-se amb la religió), als Monty Phyton, a l’Albert Pla. Tractaments àcids per a la realitat. Desconec l’humor del tal David Bueno, si em faria riure o m’ofendria. Entenc la singularitat del moment, visceral i a flor de pell, també, que és un tema de llibertat d’expressió. I que no cal cremar a ningú perquè opini diferent.

De tot plegat, em quedo amb el record d’aquella noia eivissenca que em va robar el cor amb sa seva llengua.