Cyrano es desfà del nas?

26.05.2012

Cyrano de Bergerac

Teatre en vers per a grans gestes. La rima m’atabala, però també vesteix, fa festa. Surto del teatre amb la cadència dels alexandrins encadenats. Ai Cyrano!, on te m’has quedat? Ficat entre l’ànima que porto agafada amb la faixa, ben estreta, i el cor que no pot sortir per temor a la rauxa. Que n’és de complicada la història, ara tinc un amor, ara una guerra, i després perdo la memòria. Tots els escrits i dites sota el balcó han quedat foses en trossos de paper amb tinta esborrada, paraula rebregada. Cyrano, no ho veus que no pots ser poeta? No pots viure sense l’ordre, la rima, l’estructura i dius ser un esperit lliure de la cultura. L’amor de Rosaura et porta a la màscara més noble. I el nas? el nas et desfà la timdesa, la presumpció d’innocència i desboca la humilitat de la lletjor, la valentia de qui no pot amagar res perquè el pijtor ja ho ensenya. Allà jau Cyrano, amb el cap de la biga de l’ull que no hi veu i no té nas. Llarga vida als poetes!