Cyrano és màgia

26.05.2012

Cyrano és màgia, la que envolta qualsevol espectacle de la Biblioteca, aquell petit espai ple de sorra que s’ha convertit en una de les millors sales teatrals de Barcelona. Cyrano ha deixat el dramatisme que regia muntatges anteriors i s’ha passat a la comèdia, i funciona, fins i tot millor que el drama, encara que l’escena més espectacular de totes estigui més propera al drama. I em refereixo a l’escena en què Cyrano ajuda a Cristià a conquistar Rosaura des de sota d’aquella finestra, que Broggi ha convertit en una torre.
Màgia és també el joc de llums i ombres que ens proposa un cop més aquest muntatge de la companyia LaPerla29, un joc que aquí s’accentua fins arribar a l’extrem. Hi ha moments que ni tan sols veiem la cara dels actors i quedem a la mercè de la sonoritat de les paraules.

No puc comparar aquest muntatge de Cyrano amb el del Flotats, perquè aquest últim no el vaig veure. Puc dir, però, que Pere Arquillué brilla entre les ombres de la Biblioteca. Mesurat, còmic, enginyós, durant dues hores i mitja de funció sap dotar el Cyrano de  totes les qualitats que requereix el personatge. Llàstima que la seva partenaire, Marta Betriu (Rosaura) no sàpiga aprofitar-les i convertir-les en llum també pel seu personatge, al que li manca força i li sobra delicadesa.
Deixat de banda l’anècdota del nas, un titular fàcil del qual han tirat tots els periodistes  crònica rera crònica, el Cyrano de l’Arquillué ja ha passat a la història. I és, sense dubte, un dels muntatges més ben aconseguits de la temporada. Perquè un cop més es demostra que una bona història, un bon repartiment i la màgia del teatre són suficients per meravellar a públic i crítica. Però no us quedeu enlluernats i aneu a viure-la en directe a la Biblioteca. Molt millor!

Blog Elisa Díez: Butaques i somnis.  Twitter: @Butaquesisomnis