Corresponsals

19.11.2012

¿Qui de nosaltres no va pel món amb una llibreta o, pot ser, tan sols, almenys amb quatre paperets, el bitllet del metro o del tren, la targeta d’un restaurant, per tenir algun espai, per petit que sigui, on escriure el que escoltes? Molts escriptors i, per descomptat, tots els corresponsals (sobretot els que tenen mala memòria) d’aquesta idea brillant (perquè és senzilla i modesta) que es diu AL CARRER.

Si mirem la definició de “corresponsal”, hi trobem dos comuns denominadors que ens parlen de l’exacta essència d’aquesta perquisició que no persegueix cap objectiu concret sinó que s’encanta, para esment a qualsevol conversa, vingui d’on vingui, sigui on sigui.  Comunicar i fer-ho des de la distància. Aquí rau el secret. I, per descomptat, compartir. Els tentacles d’aquest pop no són vuit sinó vuitanta vegades vuit. O més. I ens parlen de la beneiteria, de l’estultícia, de la idiotesa. I també del candor, de la ingenuïtat. I de les profunditats de l’ànima humana caçades al vol. L’última peça que he desat al sarró és una conversa d’una parella gitana en un tren. Ella comentava l’embaràs d’una amiga comuna i ell, indiferent, mirava el paisatge i es furgava les ungles. Ella va dir: “Parece que por ahora es un niño”. Una de les virtuts d’ AL CARRER és que els corresponsals exponen, no fan judicis de valor o acotacions de sentit. Però ara sí que ho penso dir. ¿Quantes lliçons no s’amaguen en aquest “por ahora es un niño”? Hi ha una novel·la, en aquesta píndola. ¿Que podria ser que el sexe canviés a mesura que avança l’embaràs? ¿Que no hi ha prou confiança en la ciència? Ell, mentrestant, indolent, continuava amb la manicura.

@fonalleras

 

Josep M. Fonalleras | Foto Lletra/UOC

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Retroenllaç: Enric Gomà: “El català que ara es parla és, cada dia més, un calc del castellà”. | Núvol

  2. Benvolguts, aquest article no es va publicar el 3 de juliol? Per què els republiqueu com si fossin nous d’avui? No feu passar bou per bèstia grossa, home…