Contra Dorys’, Alegria

24.07.2016

Dory és un peix blau amb seriosos problemes de memòria que decideix emprendre un viatge a la cerca del seu origen familiar. Té un gran escull, que és la seva memòria a curt termini.  Pels qui no la vau poder gaudir en el primer film de “Buscant a Nemo”, ara teniu una nova oportunitat de fer-ho amb la pel·lícula que porta el seu nom, molt recomanable (tant si és amb excusa infantil com si no).

Les noves produccions de Disney i Pixar ens han aportat últimament exemples del funcionament dels mecanismes de la memòria, dels quals n’han fet autèntiques metàfores de la vida. L’any 2015 es va estrenar Inside Out, un relat que explica com les emocions dominen el dia a dia des del nostre interior. En aquesta magistral producció, els éssers del nostre cap acaben viatjant al centre de la nostra memòria, on s’emmagatzemen els records. Aquests es mostren com a boles de colors, on cada color és un tipus de record, i la seva organització es basa en prestatges que no segueixen un ordre aparent. Si més no, aquest ordre existeix un cop llegeixes el manual, com fa la Tristesa, un dels personatges principals. Ella i l’Alegria viatgen pel centre de la memòria gràcies a aquest manual, mentre petits arxivers van col·locant les boles al seu lloc correcte.

Buscando a Dory.

Buscando a Dory.

Us preguntareu per què us parlo d’aquestes dues cites fílmiques? Doncs molt senzill, tant en una com en l’altra l’organització de la memòria esdevé clau, no pel passat, sinó pel futur dels personatges. En ambdós casos han de fer ús de la memòria per trobar l’objectiu del seu viatge. En un dels casos, però, aquest és un problema per la seva poca perdurabilitat, basada només en la experiència i en la inestabilitat d’un sistema que no recorda més enllà dels últims minuts viscuts.

L’administració pública a voltes es converteix en autèntica conreadora de Dory’s, que només són capaces de gestionar la dada immediata i la desconnexió entre expedients és recurrent, sense un sistema procedimental establert. Aquestes Administracions Dory busquen en la memòria a curt termini però de seguida se’n obliden dels expedients més antics, no procuren així mateix per establir un sistema relacional entre les funcions dels seus departaments i no estructuren les dades amb un sistema de classificació únic que permeti recuperar la memòria a llarg termini i de forma transversal. D’aquesta manera, ofereixen multitud de dades a la ciutadania en portals de transparència aparadors, però aquestes resulten buides de contingut real quan intentes relacionar-les amb altres o en busques la seva utilitat amb dades estructurades que et permetin la interrelació amb altres sistemes. Dory es perd pel camí sovint pel mal record del seu passat i la cerca d’una dada esdevé una autèntica odissea, com pot esdevenir-ho quan cerques una informació en un sistema mancat de classificació.

En canvi, la Tristesa i l’Alegria són capaces de moure’s per la memòria gràcies al sistema uniforme de classificació. Un sistema que garanteix un ordre i una sistemàtica, a l’hora que en preserva la confidencialitat i la seguretat amb dades protegides pel propi ordre. Alegria aconsegueix finalment recompondre el sistema de memòria i guardar com a records essencials aquells que configuren i determinen el caràcter de la petita Riley. Igualment, les Administracions Alegria són capaces, gràcies al seu sistema, de relacionar dades i oferir obertament aquestes a l’exterior, en un exercici de transparència a fons, ja que el sistema es troba prèviament unificat i interrelacionat, basant-se en l’ordenació de records per funcions, així com posant èmfasi en la identificació de la informació essencial. De la mateixa manera que en el centre de la memòria a llarg termini, aquestes administracions apliquen avaluació, determinant quina documentació s’ha de conservar i quina pot ser eliminada. La classificació dels documents o dels records, esdevé clau en ambdós casos, i gràcies al sistema es classifiquen des de l’origen, es datifiquen i s’interrelacionen, fent-se accessibles com fidedignes arsenals informatius. El funcionament intern clarificat, per tant, porta a una autèntica transparència informativa. Així que, seguint novament a Disney, allunyem-nos de la visió peresosa de Zootropolis, i contra Administracions Dory, apliquem Administracions Alegria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. En anglès, el plural de Dory seria ‘Dories’, però si volem fer-ho més comprensible, podríem posar ‘Dorys’. En cap cas Dory’s, que significaria “de la Dory” o “la Dory és”.