Continuem INDIGNATS!

21.07.2015

Fa uns anys, en una entrevista de treball em van preguntar si tenia alguna reserva alhora de tractar el fons documental d’un partit polític. La meva resposta va ser clara: no importen els objectius o la naturalesa de l’entitat que genera la documentació. De fet, vaig afegir “sigui de la CNT o de Falange, els documents tenen el mateix valor”. Resposta professional: insensible. Tot i això la pregunta va deixar dins meu una llavor que va germinar setmanes després.

Greek Guy Fawkes

Aquell mateix mes vaig reunir-me amb en Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa – Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, i em va presentar el darrer fons. M’esperava una capsa amb pergamins, escriptures notarials i altres peces d’orfebreria documental, però no. El que tenia al davant era un disc dur de 2 TB. En Joan, amb orgull em va dir “És el primer fons íntegrament digital que hem ingressat, i no serà l’últim”. Per un arxiver, és un motiu d’orgull adaptar-se amb pas ferm als nous reptes que ens planteja la Societat del Coneixement. Però el vertader repte n’era un altre. Aquell disc dur era el del fons del moviment 15-M de Terrassa. Una suor freda em va recórrer el clatell, vaig començar a notar un gust metàl·lic al paladar: la llavor havia germinat. Com es tracta un fons amb un alt contingut polític? I encara més, com tractar adequadament la documentació d’un moviment que encara es mastega al carrer?

Els professionals dels arxius ens hem acostumat a bregar amb gent morta. M’explico. La majoria de fons personals que custodiem els rebem per mortis causa, la mort de la persona que ha produït els documents. En el cas d’empreses i associacions tres quarts dels mateix, rebem els fons documentals quan l’empresa ha tancat o quan l’associació s’ha dissolt.

L’ingrés del fons del 15-M es va decidir de manera col·lectiva el 3 de juny de 2011, a partir d’una proposta de la Comissió de Comunicació. Quan encara estaven acampats! Però què impulsava als representants del 15-M a donar de manera gratuïta i renunciant a tots els drets de més de 2400 fotos i vídeos? Una vegada rebuda la documentació ho varem entendre. “Estem fent història” deia un, “ho podré explicar als meus néts” assegurava un altre, “cal que la gent conegui el que està passant aquí” concloïa una noia. L’organització de la documentació va ser apassionant, era com veure florir un jardí a càmera lenta, cada bit traspuava transcendència. Em vaig quedar enganxat i estava vivint aquella sensació sense haver-hi participat! Aquesta experiència, gairebé catàrtica, em va fer prendre una determinació: cal compartir-ho.

Enguany, en motiu del cinquè aniversari del 15-M, varem decidir penjar al portal ‘Arxius en Línia’ totes les descripcions i les fotografies, proporcionant a més de la informació contextual per copsar el fenomen.

El fons de l’#AcampadaTRS s’emmarca en el moviment social ¡Democracia Real Ya!, o més conegut per moviment 15-M. ¡Democràcia Real Ya! és una coordinadora de plataformes de mobilització ciutadana en contra de les polítiques d’austeritat governamental que es produeixen durant la crisi econòmica d’inicis del segle XXI, vinculant-se amb les anomenades Primavera Àrab i la Revolució Islandesa. La gènesi del moviment del 15-M es troba en la convocatòria a través de xarxes socials d’una assemblea popular a la plaça del Sol de Madrid el 15 de maig de 2011. L’assemblea popular va decidir acampar a la mateixa plaça fins que les seves peticions de renovació social i política fossin ateses. El moviment s’estengué amb rapidesa a la resta de l’Estat, grans ciutats com ara Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Granada, Màlaga i Tenerife entre d’altres, convocaren acampades populars als centres dels nuclis urbans. Alguns membres que participaren a l’acampada de Barcelona del 15 i 16 de maig van exportar l’ideari i l’organització del moviment a diverses ciutats de Catalunya, entre elles Terrassa. Primerament, la plataforma ¡Democracia Real Ya! convocà una concentració davant de l’Ajuntament de Terrassa. L’endemà es tornaren a reunir i decidiren en assemblea acampar al Raval de Montserrat alhora que es constituïen les primeres comissions. Els membres que participaven en les comissions eren voluntaris i elaboraven propostes que s’elevaven posteriorment a una assemblea oberta a la ciutadania. A partir d’aquest punt els fets s’acceleraren: la Junta Electoral prohibeix l’acampada, càrregues policials a plaça Catalunya, manifestacions davant d’escoles, hospitals i consistoris i una infinitat de tendes per tot l’Estat. La resta, com qui diu, és història, o millor dit, encara ho vivim. Els motius que impulsaren als indignats a acampar als centres neuràlgics de cada població encara els patim: retallades a l’Administració Pública, precarietat laboral, atur juvenil, recessió econòmica…

Assamblea 15M

Assamblea 15M

El cas de l’acampada de Terrassa no va tenir el mateix impacte internacional però aquells 35 dies d’acampada han deixat una petjada local, alguns membres destacats del moviment han passat a les files de partits polítics locals, com la CUP o Terrassa en Comú.

A part del seu caràcter assembleari i de protesta, el 15-M era i és un moviment social que és conscient de si mateix tal i com demostra la decisió de donar el seu fons documental. Però aquest gest obeeix a un objectiu, la transparència, en aquest cas, real i efectiva.

Transparència real perquè no es tracta d’un terme jurídic al·legòric o d’un principi fundacional buit de contingut, es tracta d’una acció conscient, voluntària i definitiva: donar els documents a un arxiu públic és concebut com un acte de justícia social. La recopilació de més de 400 GB d’informació ho avala.

Transparència efectiva perquè han renunciat als drets d’explotació, permetent que la totalitat de la ciutadania experimenti les mateixes sensacions que els membres del moviment mitjançant la difusió del fons documental a través d’Internet.

En resum, estem davant d’un paradigma, la transparència a fons, és a dir, aquella transparència que no té cap mena de filtre. Durant el tractament i la difusió de les fotografies no hem aplicat cap mena de tria, selecció o censura, de tal manera que fins i tot trobareu fotografies desenfocades, mal enquadrades o políticament incorrectes. La transparència a fons, és aquella que promulguem als arxius públics, el valor imprescindible per una Democràcia Real…ja!

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. A l’artícle es pot llegir: “¡Democràcia Real Ya! és una coordinadora de plataformes de mobilització ciutadana en contra de les polítiques d’austeritat governamental que es produeixen durant la crisi econòmica d’inicis del segle XXI”.

    Podrieu dir quines han estat aquestes “polítiques d’austeritat governamental”?
    Jo enlloc he vist a l’Estat espanyol (o a Catalunya) cap política d’austeritat. El que he vist són polítiques de lladrocini: destinar un munt de diners per “salvar” bancs en crisi [sic] o empreses amigues, i retallar les partides pressupuestàries d’ensenyament, sanitat o afers socials. També he vist que no s’han tocat cap sou vitalici a expresidents de governs i parlaments (inclosos els autonòmics), i els més de 13 milions mensuals a fons perdut que l’Església catòlica apostòlica romana reb “a fons perdut” dels Presupuestos Generales del Estado.
    Repeteixo: On veieu l’austeritat!?

    I una altra cosa: què es pot esperar d’una gent que pren com a símbol a un facinerós com va ser Guy Fawkes?
    Bònica “democràcia” podem esperar dels seguidors del Guy Fawkes (un “Tejero” o un “Pavia” britànic)!

    Jo també estic “indignat”. Indignat de veure la mala utilització de paraules i conceptes que tindrien de ser normes de vivències. I ja no diguem el totem de la cara d’un lliberticida com a ídol de pretessos llibertadors.

    Atentament