Clavegueres d’Interior i la síndrome Goldfinger

24.07.2017

Després de convertir-se en el tema de la setmana, Mediapro ha decidit penjar en obert i a YouTube Clavegueres d’Interior, el documental de Jaume Roures. Al videoblog de la setmana, parlem sobre la pel·lícula i sobre com el seu visionament –o la negació d’aquest– s’ha utilitzat en l’arena política.

Clavegueres d’Interior, el documental de Jaume Roures i Andrea Ferrando que explica el funcionament de la policia política espanyola, ha demostrat que, encara avui, un bon producte audiovisual és capaç de marcar la diferència a l’hora de posar un problema al centre del debat col·lectiu. Com ho van fer Ciutat Morta i Tarajal, o com ho aconsegueix sovint el Salvados de Jordi Évole, el periodisme d’investigació per televisió interessa.

És cert que no atrau a tothom per igual: mentre el film aconseguia un històric 30% de share a Catalunya, la totalitat de les cadenes espanyoles van decidir no emetre’l. Però fins i tot a Catalunya era possible fer l’estruç, com Miquel Iceta, que va declarar alegrement que fent zàping va preferir quedar-se amb l’entranyable pel·lícula de James Bond, Goldfinger.

La gran virtut de Clavegueres d’Interior no rau en la tasca de recerca, ja que amb prou feines hi ha novetats respecte del que ja se sabia, sinó en la bona feina a l’hora d’endreçar el material i fer un relat que permeti a l’espectador jutjar amb perspectiva. Si a vegades resulta feixuc, és perquè els tripijocs dels corruptes són genuïnament complexos i el documental escull no simplificar. El resultat és una proposta que exigeix l’esforç de l’espectador tant com el recompensa.

Però si la qualitat periodística del documental ens dona raons per a l’optimisme, el seu recorregut mediàtic ens posa davant una realitat incòmoda: la famosa postveritat que ara podem rebatejar com la síndrome Goldfinger. Els afectats per aquesta patologia tendeixen a construir la seva realitat a la carta: si els fets que s’expliquen en un canal no encaixen amb la seva agenda, acudeixen immediatament a un ampli ventall de fets alternatius a deixar que els facin un massatge.

 

Las cloacas de interior

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Totalment d’acord amb l’article. Però, finalment, als espanyols que els interessava (no com al Sr. Iceta) han pogut veure’l perquè tv3 es va atrevir a donarla. En cas contrari estaria encara en els despatxos.
    Es bo recordar que el sr, de Alfonso segueix fent de jutge a Santander i que en Fernández Diaz continua de diputat amb un sou esplèndid. LA ESPAÑA DE DERECHO