Catalunya, terra d’elefants

Tenir fills –o filles com és el meu cas— suposa recuperar en part la pròpia infantesa. De sobte, jocs, contes i cançons que semblaven oblidats, retornen al teu cap i et sorprens taral·larejant, mentre corregeixes o fas una truita, “Mireu allà dalt sota els estels que hi ha. És un gros animal que en bicicleta va…”.

Tenir fills –o filles com és el meu cas— suposa recuperar en part la pròpia infantesa. De sobte, jocs, contes i cançons que semblaven oblidats, retornen al teu cap i et sorprens taral·larejant, mentre corregeixes o fas una truita, “Mireu allà dalt sota els estels que hi ha. És un gros animal que en bicicleta va…”. El contingut és absurd, què hi fot un elefant en bicicleta pedalejant per l’espai? Potser és en Dumbo que fuig de l’escarni? Potser és un elefant català i el ministre José Manuel García-Margallo l’ha engegat a l’estratosfera?

I, de sobte, t’adones que els paquiderms ens envolten. La seva figura sempre ens ha fascinat. Les seves siluetes ja són presents a les pintures rupestres (i alguns sobreviuen a la saga Ice Age), els romans en van dur per distreure al personal mentre rosegaven pa i el principal desafiament –abans de l’enfonsament de l’Imperi— va plantar-se a les portes de Roma a lloms d’elefants duts des de Cartago.

El record d’aquells animals va originar, amb el temps, algunes de les bèsties contrafetes que durant l’època medieval van esdevenir gàrgoles. Amb tot, aquella fauna pètria no es basava únicament en la memòria romana, perquè allò exòtic sempre ha estat símbol de poder i riquesa. Els comtes-reis catalans n’eren ben conscients, i encara avui es manté aquesta certesa (només cal recordar el registre fet a les propietats del gerent municipal d’Urbanisme de Marbella Juan Antonio Roca). Tornant al nostre passat, l’antic Palau Reial Menor o Palau de la Reyna incloïa entre les seves dependències, vora el verger, una sèrie d’animals salvatges (lleons, guepards, tigres, óssos, galls fers, micos, estruços, entre altres gràcies Carles Bonet!). Feres delicades que necessitaven d’atencions i que, fins la destrucció del Call jueu barceloní el 1391, anaven a compte dels súbdits jueus. Fets similars es produïen a la resta de corones. El Premi Nobel José Saramago novel·lava el viatge d’un elefant des de la Cort portuguesa fins la vienesa, com a obsequi entre monarques.

L’evolució de la història natural va traslladar aquesta atracció pels animals exòtics a un camp més científic i amb una voluntat més expositiva. D’aquí sorgeixen primer els gabinets de curiositats i, finalment, els zoològics. Previ a Floquet de Neu i a l’odissea de l’orca Ulisses, a Barcelona existia una fascinació pels paquiderms, tant els de veritat com els de mentida. Així, en acabar l’Exposició Universal de 1888, es van projectar una sèrie de models de fauna prehistòrica, però el pressupost només va permetre fer el mamut de pedra que encara pot trobar-se al Parc de la Ciutadella. També la vintena llarga d’elefants, inquilins de l’històric zoo barceloní, han tingut la seva glòria, especialment l’elefanta Susi.

Avui, la fascinació s’ha convertit en proximitat. Amb absoluta naturalitat, la canalla ha canviat en Patufet per les aventures de Babar, cíclicament ressorgeix la moda kitsch de les corbates amb proboscidis amb la trompa aixecada, o es fan jocs de paraules amb la seva anatomia per rebatejar l’etílica ruta de tapes pel barri antic de Logroño. Fins i tot, a la nostra història recent ha esdevingut paraula clau recurrent: des de l’esperat elefant blanc per part dels implicats en el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981, fins l’elefant blau que va aixecar la bandera de revolta contra l’etern i llagrimejant president Josep Lluís Núñez.

I sí, també hi ha un vincle entre elefants i monarquia. Però no d’ara, sinó d’antic, ja que la història molt sovint adopta formes circulars. Així, Julián Besteiro, poc abans del 14 d’abril de 1931, escrivia: «algunos exploradores africanos cuentan haber visto, en las selvas, elefantes que permanecen en pie después de muertos, sostenidos por el enorme peso de su mole: la monarquía española es uno de esos elefantes».

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació