Carta oberta a l’alcalde de València

10.01.2017

Respectat senyor alcalde de la ciutat de València,

A primeries de juliol del 2016 vaig llegir una notícia de premsa en la qual vosté informava que l’Ajuntament de València canviaria més de cent noms de carrers de la nostra ciutat. Estic segur que en l’ajuntament tenen perfectament estudiat quins noms cal eliminar dels nostres carrers. I supose que, lògicament, tindran un conjunt de noms preparats per a substituir els eliminats. De tota manera em permet l’atreviment de suggerir-li els noms d’unes quantes persones que considere que són mereixedores de tindre un carrer o una plaça en el Cap i Casal dels valencians.

Vista aèria de la ciutat de València | Foto: Pixabay

Em referisc als escriptors valencians que en els anys 40, 50 i 60 del segle XX, en una època plena de problemes, dificultats i entrebancs, varen lluitar amb ungles i dents, a foc i a flama, per la supervivància, la normalització i la dignitat de la nostra llengua, sense perdre mai la il·lusió ni l’esperança. Parle d’autors com ara Josep Mascarell i Gosp, Jordi Valor i Serra, Enric Valor i Vives, Joan Valls Jordà, Maria Ibars i Ibars, Antoni Igual Úbeda, Francesc Puig-Espert, Francesc Almela i Vives, Bernat Bono i Barber, Leopold Piles i Ros, Enric Soler i Godes, Eduard Soleriestruch, Vicent Sorribes i Gramatge, Carmelina Sánchez-Cutillas i molts altres. Gràcies a aquests autors i a les seues obres que foren escrites i publicades en aquells anys difícils de la postguerra espanyola, sense mitjans de cap classe i amb tot en contra, es va mantindre viva la flama de la literatura en la nostra llengua en terres valencianes.

Alguns escriptors d’aquella època ja tenen carrers o places a la Ciutat de València, com ara, Carles Salvador i Gimeno, Beatriu Civera, Maria Beneyto Cuñat, Nicolau-Primitiu Gómez Serrano, Martí Domínguez Barberà o Emili Beüt i Belenguer, però encara n’hi ha bona cosa que no han tingut l’homenatge que es mereixen. Dedicar-los un espai públic, com ara un carrer, una plaça o un jardí, a aquestes persones és de justícia. Cal recordar i homenatjar aquells valencians que varen fer tant per la nostra llengua. Li pregue, senyor alcalde, que ho tinga en compte.

Li envia una salutació molt cordial,

Eugeni S. Reig

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Ja ho vaig comentar en La Veu i ho deixe caure ací també:
    supose que, si es fan ressò de la idea d’Eugeni, en l’ajuntament tindran en compte Matilde Llòria, Anna Rebeca Mezquita, Maria Mulet, Sofia Salvador i més dones encara (escriptores i d’altres àmbits) que caldria homenatjar, tal com diu Rosa Roig Celda (bloc Vida per Vida), «malgrat el menyspreu dels “amics” i l’odi dels enemics».

  2. Una molt bona iniciativa, Eugeni. Cal homenatjar els nostres escriptors: sense la cultura literària que ens han llegat no seríem res, o molt poca cosa. Jo hi afegiria, a la teua llista, el nom de Joan Fuster, sense l’aportació del qual seríem, literàriament i culturalment, un poble molt “antic”.

  3. Els escriptors en “la llengua de tots” (com diu J. Coromines) d’aquests anys del s.XX són autèntics herois.
    A Barcelona, també, jo demanaria que personalitats tan importants com Enric Valor, Vicent Andrés Estellés o Carmelina Sánchez Cutillas, tinguessin un carrer llarg, una plaça gran, o un passeig amb arbres.

  4. Totalment d’acord amb el Sr Reig. N’afegiria, a més a més, d’altres de científics com ara: Alfred Giner-Sorolla, Joan de Bònia, Joan-Baptista Coratjà, Bertomeu Gerp, Josep-Joaquim Landerer i Climent, Joan Martí i Població, els germans Antoni i Ignasi Tarazona i Blanch, Josep Calduch i Almela, Benjamí Fabregat i Martí, Manuel Casesnoves i Soldevila, Bernat Sòria, Carles Solà i Ferrando, etc.