Carreteres que no van enlloc

7.12.2014

La nova reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual per part del govern de l’Estat respon al reclam de les indústries audiovisuals, que ja fa temps que lluiten per evitar la difusió cultural a través d’Internet a fi de protegir els seus negocis multimilionaris. Després d’anys d’amenaces als usuaris, aquest cop govern i indústria creuen apuntar més intel·ligentment centrant la criminalització en la forma de compartir, en el sistema d’enllaços de les webs especialitzades. Segueixen sense entendre res.

Joc de Trons, la sèrie més vista de Series.ly

Joc de Trons, la sèrie més vista de Series.ly

Internet sempre ha estat un gra al cul per a legisladors de tot el món. És tan gran la diferència entre tot el que passa a la xarxa i el que passa fora, tan brutal el canvi que provoca a la vida en societat, que no ha servit de res que durant més de 20 anys tot l’establishment institucional i econòmic mundial es bolqués en adaptar-lo a les seves necessitats. Internet és ingovernable, i entre els seus avantatges, n’hi ha un que ha agafat per sorpresa tots aquells que creien tenir el negoci de la cultura agafat pel mànec: la capacitat de crear còpies de material cultural digitalitzat a llargues distàncies, de forma gratuïta i continuada.

Per acabar amb tots els terroristes que cada dia difonen material cultural sense ser ministres de cultura, se les han empescat de tots colors. Intentar prohibir el software que ho fa possible no va funcionar perquè els usuaris tenen el dret de compartir material propi amb qui vulguin i com vulguin, i per tant no necessàriament el que es movia per les xarxes havien de ser arxius protegits per drets d’autor. Perseguir directament els usuaris ha estat gairebé sempre impossible, per molt que de tant en tant ens informessin que a nenes de 12 anys se’ls multava amb 2.000 dòlars per baixar-se música. Així que després de nombrosos fracassos, a l’estat espanyol ara s’ha arribat a la conclusió que l’únic camí viable per aturar l’huracà és perseguir la gent que ‘ajuda’ a ordenar la cultura que es comparteix.

Les pàgines web que reben enllaços per a la descàrrega o visionatge de material cultural i els ordenen per facilitar l’experiència a l’usuari necessiten mantenir una tecnologia que val diners i temps i, per tant, la seva activitat necessita ànim de lucre per funcionar. Aquesta és l’escletxa que ara aprofita el govern sota pressió per plantejar una llei feta a mida, sorprenentment precisa, i que va en contra del sistema base d’Internet, que com tothom sap funciona a través d’enllaços.

Totes aquestes pàgines web es convertiran, a partir d’ara, en immenses biblioteques sense llibres, i els milers d’enllaços ens conduiran per carreteres que no van enlloc. Tant se val que pàgines com Series.ly demostrin esperit col·laboratiu, i expliquin que l’oferta audiovisual “legal” és incapaç de proporcionar a la societat tot el material que demanda dia a dia. Tant se val que els usuaris estiguin disposats a pagar. Tant se val que visionar sèries de forma online hagi catapultat la televisió cap al lloc primordial que ocupa actualment en el món mediàtic. Ells segueixen cecs i sords. Però la insaciable avarícia d’una indústria antiquada, que no entén ni vol entendre de nous models econòmics i de comunicació, és tan infinita com la capacitat dels internautes d’organitzar-se i readaptar-se al nou paradigma.

Els usuaris sabem, per experiència pròpia, que atacar el que s’ha convertit en popular a Internet és tallar caps d’una hidra invencible. Per cada web que tanquin n’obriran 50, i per cada sistema de compartir que prohibeixin se’n crearan 100 de nous. Series.ly potser tanca, però si l’endemà creuen que la societat web deixarà de voler seguir veient Joc de Trons, s’equivoquen. Demostren, amb el que fan, que no entenen el món digital, i per tant és impossible que guanyin en aquest terreny. Totes les seves activitats són, també, carreteres que no van enlloc.