Carme Fenoll i la meritocràcia

4.02.2017

El mateix dia que ens esmorzem amb la notícia que Pilar Rahola ha guanyat el premi Ramon Llull, el més ben dotat de la literatura feta en català (que no de la literatura catalana), ens arriba la sorprenent notícia que Carme Fenoll, fins ara cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, no seguirà al seu càrrec tot i desitjar-ho. I parlo de notícia sorprenent perquè no ens l’esperàvem. En aquesta cultura precària nostra, les ànimes innocents oblidem amb massa freqüència que la meritocràcia no és aquí un valor sinó un destorb, i que la suma de talent i esforç a casa nostra compta poc. Per això ens emportem uns ensurts de cal déu quan veiem apartades de les seves funcions a persones que les duien a terme amb excel·lència. I no acabem d’entendre que d’altres escalfin la cadira sense fer res.

Carme Fenoll amb Jordi Puntí al CCCB | © Miquel Taverna

Estaran d’acord amb mi que no és fàcil trobar persones que aglutinin valors com ara la intel·ligència, l’habilitat en la gestió i la capacitat de contagiar entusiasme, com fa la Carme Fenoll. En un món de tons grisos com el que ens envolta, hauríem de celebrar les troballes d’aquests exemplars en perill d’extinció com fan els saurins; aquí, contràriament, en prescindim. Tan sobrats anem de talent, em dic?

Amb Carme Fenoll he tingut la sort de col·laborar i sento per ella un enorme respecte professional i també afecte personal, però no faré aquí la ploramiques, que no m’escau. I com tampoc sóc Bernat Dedéu (esperit lliure d’innegable capacitat estomacadora que, contràriament a d’altres, em desperta molta simpatia), vull veure el got mig ple i no mig buit. Mentre l’amic Bernat creu que aquí la cultura és un nyap sense solució, jo vull creure que en té. I mentre l’amic Bernat no salvaria a Pilar Rahola ni en cas d’incendi (parlo metafòricament, és clar), jo només els convidaré a fer una humil comparació entre Rahola i Fenoll, que no s’assemblen en res més que en el fet de ser dones, que és molt però no tant.

Sense caure en la temptació d’esbrinar d’on treu Rahola el temps per escriure novel·les si es passa els dies practicant als mitjans de comunicació aquest nou ofici de tutòleg ara tan en voga, em pregunto si l’autora mediàtica –per cert filòloga i de bona ploma- necessita guanyar un premi com el Ramon Llull per vendre les 400 pàgines de la seva novel·la premiada o les vendria igual. I em pregunto si Carme Fenoll, que s’ha dedicat durant els darrers anys a incentivar multitud de projectes interessants (Ana Merino Mir n’explica uns quants a Núvol) i a contagiar entusiasme per les gairebé 400 biblioteques que la Generalitat de Catalunya té escampades pel territori, apartada del seu càrrec per un concurs que no està pensat per millorar les nostres biblioteques ni de lluny, podrà seguint fent-ho des del càrrec d’humil bibliotecària que li tocarà exercir.

Ni Rahola necessitava el premi (que sabem que no li han donat només pel seu valor literari), ni Fenoll podrà seguir duent a terme la seva tasca encomiable. La meritocràcia aquí com dic ni és un valor ni ens fa falta, perquè confiem el nostre present i el nostre futur a altres interessos espuris (que no em molestaré a glossar aquí), d’entre els quals destaquen l’economia i la política, que van sempre de la mà. Aquí ens va molt això de qui dia passa dia empeny sense mirar-ne les conseqüències.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. I qui és o serà el o la nou cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ?

    • Doncs la persona que s’ho ha guanyat a les oposicions, com sempre s’ha fet amb el funcionariat. Aquesta persona, la que ha guanyat la plaça serà el nou cap de Servei de Biblioteques.
      Es difícil d’entendre tantes queixes quan la plaça l’ha guanyat una altre persona. Si l’hagués guanyat la antiga cap del Servei de Biblioteques no hi haria cap problema, es això. Haver estudiat més. La llei és per tothom i les oposicions són per qui les guanya.

      • Hola!
        Coneixes la trajectòria de la sra Carme Fenoll?
        Mira, pots entrar al blog de la biblioteca de Palafrugell i després vas seguint tot el que ha fet en aquests cinc anys al Servei de Biblioteques de la Generalitat.
        També pots parlar amb qui l´ha tractada i tota la repercussió que ha tingut el cas a les xarxes socials.
        L´oposició va per 1/2 punt, um certificat C o D.

        Sí que els resultats de les oposicions s´han de respectar, però ja seria hora de veure què ha puntuar més.

        Estic

        • Segur que més que tú. I a ella també. I això no m’impedeix de ser just i especialment respectuós amb la persona que ha guanyat (que curiosament no conec absolutament de res ni sabia de la seva existència). Perquè ha guanyat un concurs merescudament. Amb les seves bases publicades que tothom sabia abans de fer l’oposició. Que ha fet una gran feina? Ningú ho dubta. Que voleu canviar la manera d’escollir els càrrecs públics? Endavant, a veure si trobeu una manera més democràtica i encertada. Però deixant de banda tot això, ha perdut l’oposició. I això es un fet. La resta, la campanya pro-Fenoll, per mi poc elegant i especialment no a l’alçada del que ella mereixia. Podia haver sortit per la porta gran, amb una gran feina feta i amb discreció i elegància. I heu triat (no tinc tan clar que a ella li agradi tot el rebombori montat) fer una campanya sense cap argument consistent, foc d’encenalls. En fi, ja us ho fareu. Però a vegades fins i tot, esteu arribant a perdre una mica els papers. Algun familiar no li està fent cap favor a la pobre Carme.

          • Dos apunts a tenir en compte: Perquè la plaça ha sortit ara? (en el món dels funcionaris quan una plaça surt a concurs o bé és per premiar o bé per castigar, aposto per la segona); Perquè en el tribunal només hi havia una Bibliotecària?, la tasca és prou important perquè qui atorgui la plaça valori la tasca coneixent-la de primera mà.

            El millor de la Carme és que coneix el públic i l’ha tractat. No és una funcionària de carrera (o gestor cultural) que només coneix la gent com a estadística.