Feina

11.10.2012

FEINA. f. Davant de les conseqüències dramàtiques de la crisi, entre les quals hi ha l’atur en un lloc preeminent, reivindico la humil paraula feina, perquè la majoria de la població no demana gaire més. O tenir-ne o conservar-la. Però aquest terme tan discret, aparentment tan poca cosa pels poderosos, s’està perdent com a paraula i com a cosa a què fa referència, fins al punt que els que encara tenen esperança de trobar-ne cap busquen un treball com qui diu inexistent. Fins i tot hi ha una colla de senyors importants que, sota el nom de Foment del Treball, es dediquen ―oh, paradoxa― a destruir-ne amb comiats a preu regalat. ¿No serà això de “follar-se” empleats de cent en cent, l’ERÒtica del poder? No és estrany, doncs, que tants i tants joves al sortir amb les mans buides de les ETT, desorientats per la pèrdua del nostre benvolgut vocable i el que expressa, no vagin pas a la feina, sinó a la tasca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. M’agrada el Sr. Camps. Vull dir que m’agraden els articles que li he llegit a Núvol. Sé que és poeta. El mal és que jo sóc un mal lector de poesia. Si en llegís segur que en seria un fidel lector, del Sr. Camps.

  2. Molt fina la definició que fa el senyor Camps d’aquesta paraula. M’agrada com juga amb les paraules i la punta que els en sap treure. Amb la “feina” que hi ha a trobar algú que digui coses sensates i alhora divertides!