Care Santos: “Diamant blau l’he patit més que escrit”

La nova novel·la de Care Santos, Diamant blau, finalment ha arribat a les llibreries. L’escriptora mataronina ens convida a fer un recorregut fascinant per la història dels segles XIX i XX a través dels ulls de la seva família. Marta Lagüens ha parlat amb l’autora.

Diamant blau és una novel·la cal·lisdoscòpica, que ens transporta a un període poc tractat en la nostra literatura, entre el segle XIX i els feliços anys 20 del segle passat. “És una època que m’agrada molt”, diu Care Santos. “En aquest temps van canviar moltes coses, i ens va configurar com som”. I no és la primera vegada per a ella, altres novel·les seves com Desig de xocolata i Habitacions tancades també estan situades en aquest període.

Un període marcat per la invenció del cinema: “Un element que va canviar moltes vides. El primer fenomen de masses, que, tot i que no agradava a les classes altes, permetia que tothom gaudís: es podia emocionar tant un home de Mataró com un senyor de la Cinquena Avinguda de Nova York.” El cinema ha permès l’autora donar fe d’un món que vivia obert a influències d’arreu del món i sobrepassar així l’àmbit estricte de Barcelona i Mataró.

Care Santos insisteix en el valor de la història: “És lògic que moltes novel·les tornin al passat. Perquè ens estem fent preguntes sobre coses que són difícils de contestar. Estem sobreinformats, la situació política i social és difícil, i d’alguna manera volem tornar al passat per trobar explicacions que el present no és capaç d’oferir-nos d’una manera tan evident. Llegir sobre el passat ens permetria modificar alguna conducta.”

“Diamant blau l’he patit més que escrit”, diu Care Santos. No és fàcil retratar bé un personatge, sobretot si es tracta de persones de la teva família i la protagonista és la teva àvia, Teresa Pujolà. Care Santos no em parla gaire d’ella, però sí que vol retornar-la en la seva novel·la, especialment el seu do d’explicar històries i de voler ser activa. Teresa vol trencar les convencions socials, es nega a complir la imatge que la seva mare volia projectar en ella. És un gran ingredient per fer una història que valgui la pena d’explicar.

Però per a l’autora no es tracta només d’això. No cal que li pregunti, ja ho diu en la novel·la, que la literatura serveix per fer retornar els morts. Especialment aquells que injustament han estat víctimes de l’oblit, com el novel·lista Georges Ohnet o el químic William Perkin, inventor del color violeta sintètic. Personatges de qui, per desgràcia, no es recorden  les grans obres, però que Care Santos fa reviure amb la seva habilitat natural per narrar.

De moment, la tasca ha estat dura, però, malgrat trobar-se extenuada, Care no té cap intenció de parar. Ja està pensant en futurs projectes: una nova novel·la infantil i, potser molt aviat, alguna obra de teatre: “El teatre sempre ha estat la meva passió. La dramatúrgia m’ha anat molt bé per endinsar-me en els personatges; sempre he volgut tenir un flirteig amb el món del teatre i pot ser que sigui aviat”.