Captant l’ànima de la realitat

29.07.2012

A mesura que m’he anat professionalitzant, el meu equip fotogràfic ha esdevingut més voluminós, més sofisticat. Amb l’iPhone, em sento com quan vaig tenir la meva primera reflex a les mans. El duc sempre a sobre i és tan discret, que em permet fotografiar allò que passa al meu voltant en un estat pur, natural, sense intercedir-hi. Puc captar l’ànima de la realitat que m’envolta gràcies al fet que ningú és conscient que està sent fotografiat. És, com aquella primera reflex, l’extensió del meu ull.

A l’hora de fer aquestes fotografies, no estic pendent de la tècnica, ni de fer bons enquadraments són habilitats que, a força dels anys, he anat interioritzant, sinó d’esperar el moment decisiu. I el nostre entorn és farcit de moments decisius; per capturar-los, no cal la càmera més bona del mercat, sinó que n’hi ha prou amb un bon ull.

En mirar aquesta sèrie de fotografies, arribo a diverses conclusions: per una banda, que són  espontànies, fruit de l’atzar, en molts casos; per una altra, que són documents contemporanis, un reflex del moment actual. Les històries de l’Àngels poden ser reals o poden ser ficció; siguin com siguin, al cap i a la fi, a l’igual que les meves fotografies, destil·len espontaneïtat i són igualment contemporànies.

Twitter: @perevirgili

Blog: http://www.perevirgili.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Endavant, Pere! Endavant, Àngels! És una idea excel·lent. Volem veure molts treballs d’aquest maridatge…