Brian Friel fa Txèkhov

6.04.2013

Suposem que algun espectador no ha vist mai ni ha sentit parlar de ‘Les tres germanes’ ni tampoc de ‘L’oncle Vània’, d’Anton Txèkhov. I suposem també que ara s’interessa per veure l’obra breu de Brian Fiel (Omagh, County Tyrone, Irlanda, 1929) que l’autor ha titulat ‘Afterplay’ (aproximadament “després de l’obra”) i es troba amb dos personatges de ficció que li són desconeguts: Andrei Pozorov i Sonia Serebriakova. ¿Entendrà a què es refereixen, de quin món provenen i de quina vida parlen?

 

Pep Ferrer i Fina Rius a 'Afterplay' al Teatre Alegria de Terrassa

 

Aquesta ha estat la feina del veterà dramaturg, autor de dues obres vistes aquí com ‘Dansa d’agost’ i ‘Molly Sweeney’. I la feina consisteix a fer vius d’una manera independent, en una mena de punt i a part, dos personatges del passat de Txèkhov, vint anys després d’haver aparegut en dues de les seves obres més representades: el germà de ‘Les tres germanes’ que ha crescut entre faldilles i que s’ha vist turmentat per l’abandó de la seva dona, i la neboda de ‘L’oncle Vània’, que continua mantenint l’amor frustrat pel doctor del poble que passava sovint la finca de la família.

És evident que haver vist les dues obres de Txèkhov obriran un ventall de possibilitats imaginatives als espectadors que el transportaran a les imatges que recordi dels diferents muntatges que se n’han fet. I aquest mateix ventall farà, esclar, que vegi en els dos personatges que es troben, units pel cordó umbilical de l’autor rus i l’operació de fusió de l’autor irlandès, molt més del que diuen i no diuen.

Però l’espectador que hi entri de nou tampoc no se sentirà fora de joc perquè ‘Afterplay’ té entitat pròpia i l’autor Brian Fiel és prou hàbil per anar deixant petites engrunes com en un joc de pistes que articulen la personalitat, el passat, el present, els desitjos, les renúncies de cadascun dels dos personatges en la trobada dels dos personatges en un cafè de Moscou.

És així com Andrei, ara un músic de carrer, s’amaga darrere un vel de petites mentides, de la mateixa manera que s’amagava darrere les faldilles de les seves tres germanes, per justificar el passat que li pesa com una llosa. És així també com Sonia, angoixada pel repoblament forestal de la finca que va ser i ja no és, retroba en Andrei una mica del passat de l’indret on va créixer sota la protecció de l’oncle Vània i on va veure desaparèixer bedolls enllà el doctor dels seus somnis.

Els intèrprets Pep Ferrer i Fina Rius representen aquests dos personatges txèkhovians en un diàleg que no dura més d’una hora, però que és intens i que trena una nova història de ficció dins la ficció, més enllà del mateix Txèkhov, que crea l’atractiu de veure els dos personatges, lluny de la seva joventut i del seu medi originari, ara ja en edat mitjana, ferits per les circumstàncies que els havien envoltat vint anys enrere.

Dues interpretacions que ratllen l’excel·lència teatral amb un llenguatge exquisit pel que fa a la traducció de Jordi Fité, i que Imma Colomer —aquesta vegada en la seva faceta no tan coneguda pel gran públic— ha dirigit amb l’experiència acumulada com a actriu de llarga trajectòria, imprescindible dins de la història teatral catalana dels últims quaranta anys.

Hi ha diversos motius que aconsellen, doncs, tastar aquest muntatge de gourmet: el rerefons ambiental de Txèkhov, el mestratge teatral de Brian Fiel, la bona química i la credibilitat dels dos intèrprets amb els seus personatges i les ja esmentades petites joies que fan de columnes d”Afterplay’, el llenguatge i la direcció. Una conjunció de bona sintonia que es respira durant tota la representació.

 

«Afterplay», de Brian Fiel. Traducció de Jordi Fité. Intèrprets: Fina Rius i Pep Ferrer. Il·luminació i escenografia: Enric Planas. Assessorament vestuari: Maria Araujo. Espai sonor: Damien Bazin. Direcció: Imma Colomer. Coproducció de Mola Produccions i Centre Arts Escèniques Terrassa – CAET. Sala Atrium, Barcelona, 3 abril 2013.