Bon Nadal i bona llengua

Arriben temps de bons propòsits i desitjos. És moment d’obrir un parèntesi a la quotidianitat i refugiar-se en l’univers nadalenc dels bons auguris, el caliu familiar i els bons (i abundants) aliments. A més a més, les festes de Nadal ens mostren, entre d’altres coses, el ric patrimoni idiomàtic que atresora la nostra comunitat cultural i posen a prova els hàbits lingüístics dels parlants, tan influïts per altres llengües més dominants i mediàtiques.

Fem, doncs, un repàs als elements específics del llenguatge nadalenc en la nostra llengua i mirem de polir-ne els hàbits:

El primer que hem de tindre ben present és que el Nadal d’un mateix any, encara que incloga diverses celebracions, té una denominació unitària, en singular. Direm per tant que ja arriba el Nadal, i no que ja arriben els Nadals, o desitjarem un bon Nadal i no uns bons Nadals, tot i que en castellà sí que siga normatiu (i ens condicione) l’ús del plural Navidades. Si preferim donar un caràcter de pluralitat al nostre missatge, podem fer servir el genèric i estàndard bones festes, i tots contents.

En estes dates fa temps que ens aclaparen les formes castellanes compostes en què es denominen la nit de Nadal i la nit de Cap d’any: ells en diuen Nochebuena i Nochevieja. Són dos barbarismes que s’han filtrat amb èxit i que amb el temps fins i tot s’han calcat (ara se sent molt nitbona i nitvella), però que són del tot aliens a la nostra tradició i hauríem d’evitar. Com també cal que evitem de forma fulminant , ara que som a temps, un castellanisme horrorós que comença a sentir-se sobretot en boca dels més menuts: les uves(!), en detriment del nostre raïm, que cal recordar que és un nom incomptable (mengem raïm, de forma gènerica, o grans de raïm en plural, mai raïms)

La música, que funciona com a fil conductor del Nadal, ens aporta una vastíssima mostra de cultura popular reflectida també en la llengua. Ací, però, voldria detindre’m en el nom que li donem a les cançons típiques d’esta època: cada volta és més usual sentir el mot nadalenca (anirem al festival de nadalenques; han eixit al carrer a cantar nadalenques). Alerta amb l’ús d’eixe mot,  perquè nadalenc/a és un adjectiu que significa ‘relatiu al Nadal’, i no un nom. Diem decoració nadalenca, o gastronomia nadalenca, però per a referir-nos al gènere musical, com a substantiu, cal dir nadala (festival de nadales; cantar nadales). Una nadala és, per tant, una cançó nadalenca. Cada paraula amb el seu ús i designació.

Estarem d’acord que estalviarem a muntó de maldecaps si ens toca el primer premi de la loteria, que recordeu que anomenem en femení (la grossa), però sempre tindrem una altra oportunitat en el sorteig que se celebra el dia de Reis. D’això en diem loteria de Reis, i no loteria del nen, del xiquet o coses estranyes per l’estil. No tenim cap necessitat de copiar el castellà, que dóna especial rellevància a la figura del niño, quan nosaltres li hem dit  tradicionalment Jesuset, amb la familiaritat del matís diminutiu que ens caracteritza.

Fóra preferible parlar dels Reis i no dels Reixos, nom molt estés al País Valencià i part del Català occidental resultant de la formació d’un fals plural. Reixos seria en tot cas el plural de reix, paraula inexistent en els nostres diccionaris, com peixos ho és de peix. Tanmateix, la forma reixos s’utilitza només en esta accepció i pot tindre un origen diferent a l’anomalia que expliquem, arrelat en la parla popular del català occidental.  Fins i tot el Diccionari Català-Valencià-Balear arreplega i reconeix reixos, amb la qual cosa anirem en cautela a l’hora de bandejar eixa forma en l’àmbit col·loquial.

Per cert, els Reis… mags? Pel que sembla, poc de genuïna té eixa denominació, ja que la tradició catalana sempre s’ha referit als protagonistes de l’epifania cristiana per la seua procedència i no per les seues qualitats. Recollim tradicionalment en les nadales i textos populars Reis d’Orient i faríem bé en preservar-ho com a tal, a pesar que el qualificatiu mags està prenent cada vegada més força per imitació dels reyes magos de la llengua veïna. Ah, i l’últim dia de les festes recordeu que encara fiarem la sort al dolç tortell de Reis i en cap cas al bàrbar roscó.

En fi, un bon desig per a les festes i l’any que estem a punt d’estrenar és contribuir a fer del català una llengua cada dia més digna, i la competència lingüística depén, en primer terme, de cada u de nosaltres. Més enllà de tot açò, que sigueu molt i molt feliços.

Bon Nadal i feliç any nou.