Bellesa dissimulada

28.05.2017

La mare m’ho havia explicat molt bé, a vegades, hi ha persones que són lletges per fora, però són guapes per dins. Llavors és igual si tenen un nas de patata o les celles negres i juntes com la Frida Kahlo perquè acaben sent guapes també per fora, encara que de veritat siguin lletges-horripilants. Belleses dissimulades.

Tot i així, jo vull ser guapa com la Natàlia. Sense cara pigada, ni cabells rebels, ni tres panxes arremangades damunt la goma del biquini. I amb una Scoopy vermella amb matrícula 6754SN, una melena rossa natural i amb una panxa lluint melic a quatre dits de distància de la goma del biquini. Que tot s’aturi quan arribi, fins i tot, els qui han saltat des del trampolí més alt quedin suspesos a l’aire uns segons. I els amics del meu germà deixin de jugar al pilla-pilla, i s’amaguin a l’ombra dels pins a fumar o a donar-se empentes entre rialles nervioses. I seure amb l’esquena recta, envoltada d’un seguici d’amigues també rosses i amb melics, a l’única taula de plàstic vermell per beure’m un refresc amb canyeta. I saber que, nosaltres, d’esquitllentes, mentre esquivem les formigues que s’enfilen pel paper de plata de l’entrepà, també la contemplem per aprendre la manera de moure les mans, les mirades desmenjades o el caminar felí de les panteres. La Marta diu que tots perdem l’oremus, no ho sé, però que hi ha alguna cosa de la Natàlia que ens atrapa, i ens redueix a formigues menjaentrepans, això sí.

Avui la pantera s’ha atansat al Toni, i li ha preguntat si la nena gorda descabellada de la tovallola verda és ta germana, i la presa tremolosa ha respost, eh, psí. Doncs li dius que em molesta molt quan em mira. Vale. I en aquell instant, he desitjat amb totes les meves forces que, de la mateixa manera que les persones amb un nas de patata o les celles negres i juntes com la Frida Kahlo es poden convertir en deesses de l’Olimp, totes les Natàlies del món s’enverinin d’elles mateixes i acabin supurant tot el pus que duen dins per convertir-se en bèsties tan horripilants per fora com ho són per dins. I l’he mirat, des de la perspectiva de qui posseeix una bellesa dissimulada, i l’he trobat fastigosa, per dins i per fora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. La lectura d’aquest conte m’ha dut a llegir els altres dos que tens penjats al Nuvol. M’han semblat molt originals i força ben escrits. A veure si en publiques més!