Barcelona no és un espectacle

La jove poeta Maria Sevilla (1990) va participar ahir al Festival Internacional de Poesia de Barcelona, al costat de Gioconda Belli, Paolo Agrati, Ana Luísa Arnal i Billy Collins. Durant la seva intervenció, que podeu escoltar a l’àudio que teniu al peu de l’article, Sevilla va llegir el manifest que teniu aquí sota.

Bon vespre a totes,

Avui sóc aquí per dir-vos uns poemes sobre violència: concretament, sobre la violència de l’exposició. Vull parlar-vos sobre la violència dels discursos que travessen en silenci els cossos. Vull dir-vos la violència dels aparadors, de l’espectacle, de la quarta paret de les pantalles i dels culs immòbils que s’ho miren des de les butaques.

Vull parlar-vos de tot això, i vull fer-ho precisament des d’aquest gran escenari, per tal de reivindicar que Barcelona… no és un espectacle. Els nostres cossos no són un decorat. Barcelona és el lloc on volem viure moltes persones que, tot i així, topem diàriament amb l’especulació, amb la destrucció dels barris i amb tota mena de mecanismes de producció de subjectivitats que perpetuen les desigualtats però que persegueixen la diferència.

He de dir-vos, doncs —perquè estic molt agraïda de ser aquí—, que no volem simulacres de vida. No volem una ciutat simulacre. I si cal dir la violència i la lletjor per ser escoltades i per fer-nos visibles en aquesta Ciutat Morta, que així sigui.