Ara que ve Nadal

21.12.2016

La darrera columna de Miquel Calçada, publicada al número de desembre de «Serra d’Or», va dedicada al Nadal, però sense oblidar aquells que també el voldrien celebrar amb la seva família i no poden a causa de la guerra de Síria, exactament igual que setanta-set anys enrere, en l’època de la Guerra Civil Espanyola. Les coses no han canviat gens…

Nadala. Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/rosadefoc/?p=76005

Nadala. Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/rosadefoc/?p=76005

S’acosta el dia de Nadal. Segons la tradició, el pessebre es construeix el dia 25 de novembre, diada de Santa Caterina, i es desmunta per la Candelera, el 2 de febrer. Això no vol dir que no hi hagi gent que faci el pessebre gairebé el mateix dia de Nadal. A casa, com a moltes altres llars, el muntàvem després del primer cap de setmana de desembre. Prèviament, calia anar a buscar una mica de molsa. Aquest era el primer ingredient necessari. El suro i les figuretes apareixien després dins d’una gran capsa de cartró. Estaven embolicades amb paper de diari. Per a mi, l’hora de desembolicar-les curosament era un d’aquells moments —si em permeteu— màgics. I encara ho és. Les anava arrenglerant per veure si en faltava cap. Recordo com em quedava estona mirant-me-les. Després, un cop l’avi havia penjat el diorama i escampat una mica la molsa, començava el ritual de cada any. M’ha vingut al cap aquesta escena rellegint el llibre de memòries d’un exiliat. Parla del Nadal del 1939. Foren desenes de milers els compatriotes que passaren aquell Nadal lluny de Catalunya. Els que pogueren, es reuniren amb altres exiliats per a celebrar-lo com ho havien fet fins aleshores. D’altres, però, no van tenir tanta sort. El llibre relata el record que en té el protagonista mentre celebra aquell Nadal a París i pensa en el que deuen estar passant els exiliats que encara són al camp d’Argelers. Han passat setanta-set anys i no n’hem après. Aquest Nadal, milers de refugiats sirians estaran en les mateixes condicions que descriu el llibre de Carles Fontserè. Especialment el 10% que són cristians. «Aquesta nit, lluny de la llar paterna, / sense la mar, ni els fills, ni un trist bressol, / té una claror de mort que m’enlluerna / i no voldria que em deixessis sol» (poema de Ventura Gassol).

Llegeix les altres columnes de Miquel Calçada publicades al llarg del 2016: Lliçons d’Algèria, encara | Estructures d’estat I | Estructures d’estat II | Aportacions | Esport, ciutadania i catalanitat | La llengua, una qüestió sensible | La biblioteca El Registre Civil | Un soldat de la cultura | Pau Casals, una figura a revisitar | Ara que ve Nadal.