El país encara és clar

9.02.2017

Des de fa dècades més d’un centenar de persones es reuneixen cada any prop de les restes de Joan Maragall en l’anomenada Festa de l’Ametller florit. Enguany, Francesc Parcerisas, que participarà en l’homenatge, recitarà un poema inspirat en L’ametller de Joan Maragall i que us oferim a continuació. L’acte en memòria del poeta es durà a terme el 12 de febrer al Cementiri de Sant Gervasi de Barcelona.

Foto: Ester Roig

La fulla que resta, entossudida,
tenaç, a la branca, ¿què ens vol dir?
Són uns ulls que plouen,
com els anys que plouen,
i ploren, aquí, per tots els morts.
Hi havia la paraula,
penjada a la terra,
penjada a les branques,
i alguna cosa que van servar:
els noms dels arbres, de les cledes,
els noms dels rius, de la gent,
de les mans que abracen
o, fidels, s’acomiaden. I cada mot
era a la branca agresta, humil,
a punt de caure, o d’esclatar de bellesa.
O, si tiràvem enrere, cap a la naixença,
només era l’inici d’un brotó verd,
amarg com la rialla d’un infant.
Sí, com els ulls que plouen, flors,
quan us mirem amb la ciutat als peus
–trasbalsada, ahir com ara,
convulsa com la nova saba cega
que no endevina la branca seca
que els mots han d’omplir i fecundar.
Hem vist la llet negra de l’alba, el fum
dels innocents, els cossos a la platja.
Tots els ulls penjant a les branques.
S’endevinen encara el mar i el cel,
sota la pluja que ens llasta, o sota el cel
consirós de la vesprada rere muntanyes
–però el país encara és clar
quan neix sense llast, com la paraula.
L’hivern vol dir la primavera,
i els que reposeu aquí, la vida
que arriba a nosaltres: el misteri
d’uns ulls que amb insistència plouen
per plorar amb el món. Morts eterns,
ametllers, a qui donem les gràcies.

2017