Aire fresc

11.10.2012

L’Onze de Setembre, el Fossar de les Moreres i els versos de Frederic Soler, l’aleshores desaparegut monument a Casanova…, formen part destacada de la meva educació sentimental clandestina sota el franquisme. Després, ja com a historiador, no he estudiat aquells fets de principis del XVIII, però sí el seu paper en la construcció de la mitologia, la simbologia i la litúrgia del catalanisme. Des d’aquesta darrera perspectiva, el llibre d’Albert Sánchez Piñol és un huracà d’aire fresc, una visió des de baix, irreverent, iconoclasta en el millor sentit de la paraula. Victus no desmunta el nostre principal mite nacional; el refà encara més potent, més vibrant, més proper que en la versió canònica…  El retrat d’Antonio de Villarroel, per exemple, és magnífic… En fi, que he devorat el text amb el mateix delit i la mateixa satisfacció amb què, de jove, devorava les novel·les històriques clàssiques, de Dumas a Hugo.

Joan B. Culla, professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1977.

 

Joan B. Culla