Al final, la setmana s’acaba

La setmana va començar força bé, amb Sant Jordi i la festassa. Però va continuar amb la mateixa inanitat i malastrugança habitual. Ja ho havíem pronosticat nosaltres la setmana passada: ens convocaran a noves eleccions després de Sant Joan. Ni la revetlla estarem tranquils! Ens poden dir visionaris, i no aniran errats, però estava cantat que la nova ronda de consultes dictada per sa majestat no aniria enlloc i que cap polític espanyol demostraria allò que en diuen el sentit d’estat que tant reclamen i busquen i no troben en els altres. Així, fet i fotut, s’ha donat el tret de sortida oficiós de la campanya electoral, encara que es pot pensar que encara no s’ha acabat l’anterior i seguim en un estricte conte de fades.

Un dels contistes més grans, el PP, s’avança a tothom i afirma que si segueixen fent les coses com ara, el govern interí promet crear 1,8 milions de llocs de treball en tres anys, posar la taxa d’atur a la meitat del que hi ha ara i qui sap quantes coses més. I la veritat és que ho afirmen tant cofois i convençuts. Caldrà veure els contes dels altres, si les petites tensions internes de no res sobre quins seran els caps i els peus de els llistes no els destaroten massa, que està per veure.

Ah, sí. Aquesta setmana hi ha hagut diàleg. No de carmelites, però sí de sords. Oriol Junqueras va passar un dia sencer a Madrid (se’n va anar molt d’hora, molt d’hora i va tornar que quasi era l’endemà). I no per anar a córrer-la o a fer el pendó, sinó per a tràmits més avorrits: es va reunir, primer, amb la vicepresidenta espanyola, la Soraya, i després amb el Consell de Política Fiscal i Financera, que aviat està dit, però que queda més entenedor si abreviem mencionant que el presideix en Montoro. Nosaltres no vam seguir-lo, perquè altra feina tenim, però diuen les cròniques que va haver-hi xerrameca de veritat i de la bona, d’aquella que no serveix per a res. No sabem l’estat físic i mental amb el que l’Oriol va baixar de l’AVE a la nit, però hem demanat un informe mèdic, perquè estem preocupats.

Les amigables trobades a la capital del reialme van ser abans que el govern en funcions enviés, una setmana més, uns quants recursos al TC intentant fotre pals a les rodes al que es cuina al Parlament català.

No s’acaben aquí les ximpleries d’aquest últims dies, només l’espai. Però des d’El Web Negre no podem (ni volem) deixar de mencionar que ha mort Prince i de felicitar la nostra encantadora vella amiga Isabel II, que va fer 90 anys.