Al compositor? Que el follin!

7.01.2015

Bernat Dedéu ataca de nou. En un post titulat Al compositor? Que el follin!, publicat al seu blog La Torre de les Hores, el filòsof parla del documental La càpsula del temps que TV3 va emetre ahir, dimarts 6 de gener, per celebrar els 40 anys de la mítica companyia Dagoll Dagom. Dedéu explica que, “contràriament al sentit comú, el reportatge es va centrar en entrevistar periodistes i joves actors” sense fer esment als orígens, al nom del grup ni als seus primers actors. “Com es pot deixar de banda els actors quan es parla d’un grup teatral?” lamenta el filòsof.

Albert Guinovart

La càpsula del temps va optar per parlar amb personalitats del món de l’espectacle, la música i el periodisme com El Gran Wyoming, Ana Belén, Javier Cámara o José Coronado, que van expressar la seva opinió sobre la companyia. Uns personatges que, evidentment, no formen part de la història del grup. El que realment va indignar al filòsof és que, en el moment en què es parlava de la gran aportació de Dagoll Dagom al musical català, no es va entrevistar a cap dels seus compositors. Ni Òscar Roig (Poe), ni Joan Vives (Glups) ni Albert Guinovart (Mar i Cel). “Al compositor, que el follin! Així parlà Catalunya: es fa un documental sobre una companyia de musical i es passa olímpicament dels compositors que li han regalat la glòria. Com es pot ser tan poc generós? Com es pot programar amb tant poc fonament i aquesta supina incultura? pregunta Bernat Dedéu.

Dedéu, però, va més enllà i s’atreveix a parlar d’un dels grans interrogants del món teatral català: com les companyies nascudes de la transició s’han convertit en “multinacionals subvencionades amb escàs interès artístic”. Segons Dedéu el que necessitem és un documental que expliqui com es passa de ser un grup alternatiu a formar part de l’establishment i a viure de “subvencions pornogràfiques”.


Podeu llegir l’article a La torre de les Hores.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. El nivell musical a Catalunya és tan baix, que ja obliden inclús de citar el compositor d’un musical. Posem-nos les piles en aquest sentit, endavant!