Absència

16.11.2014

Diuen que La Pulpe Teatro és una companyia que fa treball de camp. La seva directora i fundadora, un remolí d’activitat dinàmica, Denise Duncan Villalobos, nascuda a Costa Rica, es va llicenciar al seu país en Periodisme el 2004, i es va establir a Barcelona, on el 2012 es va torna a llicenciar en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre, deu anys després de dedicar-se ja a l’escena i després de passar també per altres estudis teatrals a A Coruña.

La Pulpe Teatro  porta 'Absentee' al Tantarantana

La Pulpe Teatro porta ‘Absentee’ al Tantarantana

Denise Duncan aboca una sèrie d’idees sobre la taula d’assaig, els intèrprets hi posen la seva part i s’identifiquen amb els personatges fins a treure’n el que porten dins. Un dels últims espectacles de l’autora, directora i de la companyia, Está linda la mar, al Teatre del Raval, el 2012 va guanyar la Mostra de Teatre de Barcelona. L’estrena més recent de La Pulpe ha estat l’espectacle C.O.C.A., una farsa sobre el poder estrenada, coincidint amb les representacions del Tantarantana, dins del Festival Temporada Alta, en la qual han participat també dos dels intèrprets de l’actual Absentee (Salvador Miralles i Marta Santandreu), a més de l’escenògraf (Víctor Peralta).

Es detecta, doncs, una certa compenetració entre la dramaturga i directora amb els intèrprets i la resta de l’equip, cosa que segurament facilita que cada nou projecte ja tingui una bona part del camí recorregut abans de posar-se en escena.

Absentee —l’absència en anglès— és una obra breu, d’uns 75 minuts a tot estirar, que transcorre en un apartament senzill, mig provisional, on viu o malviu el germà gran d’una família que els espectadors aniran coneixent a través de les discussions, els estirabots, els retrets i les esgarrinxades que es propinen ell i el seu germà petit i un tercer personatge femení que el trencaclosques anirà revelant.

¿I l’absència…? L’autora i directora Denise Duncan la tracta gairebé com un personatge més. L’absència de l’estima entre germans. L’absència de l’autoestima. L’absència de l’amor pel pare que, malalt d’alzheimer —ni que no s’esmenti així— arriba al final dels seus dies. L’absència durant anys del secret de la família. L’absència de la comprensió. L’absència per…

A fora plou. El germà petit visita el germà gran. El germà petit té una vida estable, una bona feina, vetlla pel pare malalt, dia a dia, fent gairebé de cuidador —no s’esmenta la vergonya de la farsa de la Llei de la Dependència— i també ha recuperat el temps perdut i la relació d’una germana secreta. El germà gran rebutja la sort, fuig de la feina, viu accidentalment —les capses de cartró ho delaten— i passa com pot entre l’aigua de l’aixeta i l’ampolla de J&B Scotch Whisky.

Beure glops de J&B en gots de plàstic i a morro acosta alguna escena a excentricitats de presumpta borratxera que no acaba de produir-se. Pugen el to, les escridassades i els insults, però sempre hi ha el fre de mà posat. I les discussions enceses serveixen més aviat per explicar que el germà petit ha pagat un deute del bar de la cantonada del germà gran i que el pare, malgrat tenir la memòria a can Pistraus, es recorda d’ell.

Amb tots aquests elements, als espectadors només els resta esperar que salti la guspira que es veu venir. La guspira es diu Júlia. Té trenta anys. I és aquella a qui més ha tocat de debò l’absència de la història, l’absentee que dóna el títol a una obra tan universal com generacional, que toca la fibra i que convida els espectadors a completar-la interiorment amb els seus fantasmes personals, si és que en tenen i si és que se’ls reconeixen.

«Absentee», de Denise Duncan. Intèrprets: Salvador Miralles, Marta Santandreu i Moli Quetglas. Espai escènic: Víctor Peralta. Direcció: Denise Duncan. Companyia La Pulpe Teatro. Teatre Tantarantana. Barcelona, 14 novembre 2014.