9N, procés participatiu o estratègia de desafiament?

28.02.2017

Des del gener de 2017, a «Serra d’Or» hem incorporat nous columnistes, una dels quals és l’exconsellera d’Educació, Irene Rigau. Hem trobat pertinent compartir la seva primera columna publicada al número 685 de gener de la revista.

Irene Rigau, consellera d’Ensenyament

La Fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a l’expresident català Artur Mas i nou per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per haver articulat una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada al Tribunal Constitucional en haver-se prohibit, per part de l’Estat, la realització d’una consulta que el president Mas va anunciar el 14 d’octubre amb el nom de «procés participatiu» per fer possible que els catalans donessin la seva opinió democràticament sobre el futur polític de Catalunya.

Per a molts ciutadans i especialment els voluntaris, el 9N va ser una festa de participació i de civisme; 2.300.000 persones van dipositar el seu vot sobre el futur polític de Catalunya. Una gran part dels votants, en fer-ho, recordaven amb emoció els seus predecessors i anaven acompanyats dels seus fills. Una forta cadena generacional va anar omplint les urnes al llarg de la jornada, unes urnes plenes de paperetes i de sentiments. El Govern de l’Estat, per mitjà de la Fiscalia, hi va identificar una estratègia de desafiament en la qual Artur Mas és assenyalat com l’artífex major del «delicte» i Ortega i Rigau com a «cooperadores necessàries». Més endavant, en aquesta categoria hi sumarien Francesc Homs.

Què va succeir des del dia 14 d’octubre fins al 4 de novembre? L’hemeroteca recull les expressions despectives envers la convocatòria del procés participatiu de part de responsables ministerials. Buscaven la ridiculització i la seva irrellevància política. Pocs dies abans del 9N s’endevinà que la voluntat popular es manifestaria amb força una vegada més, i aquesta vegada a través d’unes urnes. El Govern central presentà recurs al Tribunal Constitucional i aquella «xocolatada» es convertí en un fet delictiu!

Sigui quina sigui la sentència, no defallirem en la recerca d’una nova relació política amb Espanya, escollida lliurement pels ciutadans de Catalunya.