11 Setembre, 2025

11.09.2012

Hi havia una vegada un poble on tots els ciutadans vivien en harmonia. Era  terra de acollida d’altres pobles races i cultures. La seva gent, treballadora de mena, sabia veure les oportunitats d’emprendre nous reptes de vida.  Era un poble ric, aconseguit amb el fruit del seu treball, solidari amb qui tenia menys.

Però aquesta bonança no els duraria sempre, un malèfic gegant, anomenat Estat, els  oprimiria, els ofegaria, els  buidaria les butxaques, i  a més,  els voldria  treure la seva personalitat única i diferenciada, diluint-la  amb la resta de pobles del seu domini.

Així doncs, la única dèria del gegant, era esclafar-los i fer-los esclaus dels seus designis de grandesa.  Però,  tant i tant els va pressionar, que  aquell poble cansat de ser castigat sense merèixer-ho, va posar la unió i l’harmonia de la qual  gaudien per les coses bones de la vida, a disposició per sumar i demostrar el seu descontentament.

I vet aquí que van fer possible l’impossible, rebel·lar-se contra el gegant, així doncs, gràcies a la força que transmet la unió de parer, va ser com uns il·lusos ciutadans van aconseguir amb un sol cop d’efecte  desempallegar-se d’aquell gegant.  Van aconseguir fer realitat una utopia…

Així començava el conte que cada, onze de Setembre, la Maria, explicava a la Carla i al Pau abans d’anar a dormir.

Els nanos ja ho esperaven, gaudien amb la història. Per a ells no era més que una història, una llegenda que explicaven els avis.

La Carla i el Pau, per sort, no coneixien ni l’opressió, ni l’ofec cultural, ni econòmic, dels protagonistes. Ells  vivien en llibertat en un país lliure, on cada home, cada parer, valia per un i prou, ningú era més que ningú, on la suma de tots feia un poble.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris