Zaratustra també parla jazz

16.01.2017

Divendres 20 de gener, en el marc de les Jazz Sessions de l’Auditori, el Joan Vidal Sextet interpretarà la seva Revisiting Zarathustra, que ja van tocar el 2014 i que ara coincideix amb el llançament del disc que porta el mateix nom.

Joan Vidal Sextet |Foto: May Zirkus

Joan Vidal Sextet |Foto: May Zirkus

Impactat per la força de la filosofia de Nietzsche, el 1896 Richard Strauss va voler traslladar a la partitura l’evolució de l’home des dels seus orígens fins l’assoliment de l’Übermensch, com ens va mostrar Kubrick. El bavarès es va basar en Also sprach Zarathustra. Ein Buch für Alle und Keinen (Així parlà Zaratustra. Un llibre per a tots i per a ningú), en què el pensador, entre 1883 i 1885, exposa poèticament les seves teories sobre l’Etern Retorn, la Mort de Déu i la Voluntat de Poder. Zaratustra es converteix en un profeta de “taules noves”, més que no pas un simple eremita, i predica la filosofia vitalista que transmuta els valors morals del Bé i el Mal i, amb la seva recerca de la llum solar, aboca occident al crepuscle definitiu.

El poema simfònic, dividit en nou parts, intenta transcendir la pàgina orquestral i assolir l’estat intermedi entre allò dionisíac i allò apol·lini, en una obra que comença tan excelsa que de vegades és difícil de recobrar la concentració després dels primers intervals: el tema de l’obertura, enunciat per les trompetes, queda refermat per les timbales que, en crescendo, es repeteix tres vegades. És el tema de la Natura i la sortida del Sol –tan important en Nietzsche- al qual, en les successives parts, s’hi sumaran el Terror, l’Anhel, la Fe, la Passió o la Dansa. Al principi de la partitura, Strauss va escriure: “La música ha somiat massa temps; volem fer-nos somiadors desperts i conscients”. Això és el que volia aconseguir amb el seu poema.

Cronològicament, l’obra se situa enmig d’altres obres simfòniques, entre Les aventures de Till Eulenspiegel i el Don Quixot, i abans de les seves grans òperes.

L’octubre de 2014, després d’un concert de l’OBC dirigit per Pablo González en què sentírem el Zarathustra, la Simfonia núm. 4, op. 54 d’Alexander Skriabin i el Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 35 de Txaikovski, interpretat pel virtuós Benjamin Schmid, el Joan Vidal Sextet va oferir una versió jazzística encàrrec de l’Auditori de l’obra de Strauss, composta per Joan Vidal. Aquest divendres tornen a actuar en el mateix equipament per fer-nos reviure aquesta arriscada versió del poema simfònic i presentar un disc homònim al títol de la peça, Revisiting Zarathustra.

“Ara, els Afters tenen vida pròpia”, explica Vidal, però van començar sent versions jazzístiques o pop d’obres que interpretava l’OBC. L’obra de Vidal és una suite en set moviments –recordem que el poema de Strauss té nou parts-, que són: “Back Worlds” (“Mons pretèrits”), “Of Those in Backwaters” (“Transmundans”), “The Spirit of Gravity” (“L’esperit de la gravetat”), “The Child with the Mirror” (“El nen amb el mirall”), “The Beast Inside” (“La bèstia interior”), “The Pied Cow” (“La vaca multicolor”) i “For behold, O Zarathustra!” (“No parlis més, Zaratustra!”).

Per inspirar-se, Joan Vidal va llegir-se l’obra de Nietzsche “sense pretendre aprofundir-hi massa, per trobar conceptes i paraules que ajudessin a la composició. N’he fet un acostament molt profà”. Però assegura que essencialment es basa en la lectura de Strauss, de la qual n’ha extret motius que li semblaven interessants per les potencialitats jazzzístiques i d’improvisació, i apareixen respectant l’ordre cronològic dels motius de l’obra original. “El principi era el més compromès. Una introducció curta que ve liderada pels saxos, i en la qual el piano, la guitarra, el baix i la bateria fan de coixí”. La clau és mantenir la melodia i jugar amb el ritme i l’harmonia, per trobar noves sensacions acústiques.

Després del concert de l’Auditori, el Joan Vidal Sextet actuarà al Festival de Jazz de Granollers el 27 de gener, i en el marc de la programació de les Joventuts Musicals de Catalunya ho faran el 22 de febrer a Sant Boi de Llobregat i el 24 del mateix mes a la Sala Torín d’Olot. Aquest és el tercer disc del sextet, que ve precedit er “Deptford Suite” i “Illusionary Rhythms”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Si us plau, Les facècies de Till Eulenspiegel. Des de principi del XX a Catalunya se n’ha dit així (Lamote de Grignon etc.).

  2. Si us plau, Les facècies de Till Eulenspiegel. Des de principi del XX a Catalunya se n’ha dit així (Lamote de Grignon etc.).
    PS :
    Lustige Streiche no es tradueix pas per aventures, en català

  3. M’encanta NÚVOL, us estic molt agraïda perquè m’ho passo molt bé, tan si escolto els vídeos de música o de jazz, com ara aquest de Joan Vidal Sextet, que l’he escoltat tres vegades i és fantàstic, fa que se´t despertin moltes sensacions agradables.