YouTube. Evolució i ètica de la televisió global

23.03.2017

No teniu la sensació que fa molts anys que existeix YouTube? Ha entrat tant a les nostres vides com a eina imprescindible per visualitzar les darreres notícies i novetats televisives, musicals, literàries, cinematogràfiques, teatrals, etc., que a bona part de la societat segur que li seria difícil imaginar-se el seu dia a dia sense aquesta plataforma.

YouTube.

YouTube ja forma part de la nostra quotidianitat: «des de periodistes i professionals de l’audiovisual fins a gent corrent de diferents estrats socials i generacions» són usuaris habituals d’aquesta plataforma online, afirma Miquel Martí Freixas al seu article publicat al número de març de «Serra d’Or». «El fet més xocant […] és que el web va néixer tot just fa una dotzena d’anys»! Qui ho diria…!? Doncs sí, YouTube, «la tercera pàgina més vista del món després de Google i Facebook», ha aconseguit ser la televisió per excel·lència, la primera, a nivell global, «amb més de mil milions d’usuaris»!

Com s’ho deu fer l’empresa per controlar tot el contingut que s’hi aboca cada dia, cada minut i cada segon amb tants usuaris i tant de material? Segons Martí Freixas «ni la pròpia empresa pot arribar a controlar la totalitat de material que constantment li arriba». Al començament, això va provocar problemes legals i de drets, tot i que «cada cop hi ha menys conflictes» en aquest sentit. Per resoldre aquests conflictes, però, les empreses van apostar per unir-se a la plataforma i compartir-ne els beneficis.

El més important per a YouTube són els diners. És per això que «el principal mètode que l’empresa va anar desenvolupant per fer caixa es va basar a convertir els seus usuaris de més èxit en cobeneficiaris econòmics.» I d’aquí han sortit els anomenats youtubers, alguns dels quals «ja fa anys que viuen de fer vídeos a YouTube».

Pel que fa a l’impacte en la societat, cal tenir en compte que «la seva audiència potencial, aquella que fa popular els youtubers i consumeix hores diàries, és menor de vint-i-cinc anys.» Però —ens preguntem—, el contingut està regulat i restringit com a la televisió convencional? Martí Freixas explica que «la plataforma té una estricta prohibició pel que fa a contingut pornogràfic, però [té] un control de restricció de vídeos per a menors molt feble, i no té un control clar de qualitat o d’ètica dels seus continguts», constata l’autor.

En definitiva, doncs, la manca de regulació dels continguts i, alhora, el fort impacte que tenen els youtubers en la població més jove, fins i tot menor d’edat, és una «qüestió de formació generacional», que ni nosaltres ni els governs encara no ens hem plantejat. També, cal conscienciar la població de la importància d’un codi ètic i social a l’hora de consumir i de posar a l’abast un contingut al qual tothom podrà accedir molt fàcilment.

Etiquetes: