Xènia Bussé: #EmCasoAmbTu si necessites passaport català

29.08.2015

Miquel Moiga, poeta de Gandia, sol·licita un passaport al futur president o futura presidenta de la República de Catalunya. Xènia Bussé s’ofereix a casar-se amb ell per papers si la via diplomàtica no funciona. L’amor està per damunt de la llei.

Xènia Bussé

Xènia Bussé

Miquel Bauçà deia que avui dia ja només els poetes creuen en els Països Catalans. Biel Mesquida ha proposat d’evitar el plural i dir-ne “el país català”. Aquests dies, alguns intel·lectuals valencians han alçat la veu per dir que no es volen quedar fora d’una futura República Catalana. Miquel Moiga escrivia en un article publicat a Núvol: “El retrobament i reconeixement polític dels connacionals catalans en una futura República Federal Catalana –o Catalànica, com va anomenar-la el valencià Miquel Adlert– serà la solució per salvar la nostra llengua i cultura. Que no ho dubte ningú, perquè coneixent l’estat espanyol dubte –fins deixar de rebre oxigen a les neurones– que aquell permeta que la República de Catalunya actue com un kin-state amb la resta dels Països Catalans (com va batejar-los el valencià Benvingut Oliver)”.

I acabava així: “Jo, com a català de Gandia, sol·licite al futur president o futura presidenta de la República de Catalunya, el passaport que em correspon per a dignificar la identitat dels avantpassats que han patit la repressió, la fam i la humiliació durant els darrers tres-cents anys: el de la nacionalitat catalana. Qui s’hi apunta?”

La periodista Xènia Bussé ho té molt clar i ha llançat un missatge a Miquel Moiga i als qui vulguin tenir passaport català: “Si no aconsegueixes el passaport català quan siguem independents per alguna cabronada, a banda de denunciar-ho, si vols, em caso amb tu per papers i així tindràs el passaport. Després em divorcio i em caso amb el següent. Cap problema”.

Des de Núvol convidem homes i dones del Principat a fer un pas endavant. Si esteu disposats a contreure matrimoni per facilitar el passaport a altres ciutadans o ciutadanes del país català, podeu fer pública la vostra declaració a les xarxes socials amb el hashtag #EmCasoAmbTu. També ens podeu enviar una foto vostra amb una breu declaració i la publicarem a Núvol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

8 Comentaris
  1. Com a presa de posició en clau de conyeta, està bé. Parlant seriosament –que la qüestió és molt seriosa–, tot dependrà de la manera com se solucioni la qüestió constitucionalment, és a dir, de la voluntat política (la qual podria ser regionalisto-aïllacionista, vista la manca de consciència nacional del neoindependentisme majoritari). Per exemple, caldria veure si és possible concedir la ciutadania catalana unilateralment, ho reconegui l’Estat espanyol o no; i no ho dic tan sols perquè això hagi de dependre de tractat internacional, sinó també perquè estic a favor de reconèixer la ciutadania catalana als connacionals, naturalment, però en contra de la doble ciutadania catalana i espanyola. D’altra banda, no et diu ningú que el mer casament amb un ciutadà català necessàriament hagi de comportar l’obtenció de la ciutadania; als EUA, per exemple, això no passa pas.
    Es donen massa coses per descomptades.

  2. Vist com a manifestació antropològica, que el procés cap a l’independentisme català provoqui idees com aquesta vol dir fins a quin punt estem parlant d’un procés vital, eròtic, engrescador… Ara digueu-me: a l’altra banda que s’ofereix? Mastegots!

    • “vital, eròtic, engrescador”, que té com a contraris “mortal, mòrbid, descoratjador”
      Eros vs Thanatos.
      Es pot dir de moltes més maneres, però aquesta és la més clara i sintètica.

  3. Moltes gràcies. Em sembla que, poetes o no, hi ha molta gent al País Valencià que demanaria el passaport a la República Catalana. I no va de cap “conyeta”. Precisament perquè és una qüestió molt seriosa molta gent ens la prenem com és: seriosament.

    • Manuel,
      No considero cap “conyeta” els drets dels connacionals; ben al contrari, ho considero una qüestió central. Això de “conyeta” es referia a la proposta d’accedir a la ciutadania via casament; una proposta que em sembla benintencionada però banalitzadora, però, sobretot, que dóna massa per descomptat: qui diu que necessàriament el casament hagi de donar la ciutadania catalana?

  4. Una excel·lent iniciativa Xenia. Jo també m’apuntaria però, per que fos possible la República Catalana hauria de incloure en el seu articulat un, que permetés la poligàmia i la poliàndria.
    Penso que en una República Catalana oberta a las múltiples sensibilitats i Moderna, aquestes dues figures podrien mostrar al mon que l’esperit dels catalans va molt mes enllà que les seves legitimes reivindicacions locals.
    La llibertat de creença i el respecte a la individualitat ha de ser un dels eixos que articulin una societat mes justa.
    Des de aquestes línies vull reivindicar aquesta manera de pensar.
    Semblarà una broma la meva reivindicació però i crec.

    • La poligàmia i la poliàndria estan prohibides per la Declaració universal dels drets humans, precisament perquè són considerades formes de violació de la llibertat individual.

      • Tinc davant meu la Declaració Universal dels Drets Humans que hi ha penjada en la pagina Web del Parlament de Catalunya i cap articulat fa referència a la poligàmia i la poliàndria. Es mes l’únic article que parla de la unió en matrimoni, Article 16, parla de un matrimoni lliure i consentit.
        Article 16
        1. A partir de l’edat núbil, l’home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
        2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
        3. La família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’estat.
        Cosa que pot servir per una relació consentida i múltiple, Ho sento si per tu el dret de fundar una família es monogámic però trobo que el dret d’associació (Article 20) pot servir també per defensar la meva proposta.
        Sense rancúnies. Atentament