Xavier Gafarot, un premi al cap de premsa

29.06.2017

Xavier Gafarot, cap de premsa de Grup 62, ha estat distingit amb el Memorial Pere Rodeja 2017, que atorga el Gremi de Llibreters a persones que han excel·lit en la difusió dels llibres. Si hagués de definir en Gafarot d’alguna manera diria que és un professional lleial i infatigable. No fa mai les coses per sortir del pas o per acontentar un autor, sinó perquè creu en l’estratègia que traça per a la promoció d’un llibre i s’hi aplica. Té mà esquerra i humor per tractar amb periodistes saturats sense fer-se mai pesat i la discreció per entomar les confidències que li fan molts autors. Hem recollit testimonis d’autors que s’han beneficiat de la seva professionalitat i savoir-faire. Aquest és un mur d’homenatge a en Xavier Gafarot, obert a tothom qui s’hi vulgui afegir. Podeu adreçar les vostres dedicatòries a info@nuvol.com

Xavier Gafarot, a l’antiga seu de Grup 62, al carrer Peu de la Creu

L’agenda Gafarot

A Xavier Gafarot li vaig sentir una paraula nova que jo desconeixia: agendar. D’això fa uns quants anys i, d’aleshores ençà, cada vegada que algú diu que agenda una cita, associo aquest verb a ell. Perquè es passa el dia, i qui sap si les nits, agendant, encreuant i encaixant agendes com qui resol sudokus impossibles. Ha estat així com en Xavier Gafarot ha esdevingut l’agendaire més gran del món del llibre format per llibreters, autors, editors, periodistes, mitjans, biblioteques, crítics, clubs de lectura, webs, blogs, institucions públiques i privades… No sé li escapa ningú: ens té a tots agendats.

Ramon Solsona

Fidelitats

He tingut la sort enorme de tractar en Xavier Gafarot com a company de feina a Destino, com a autor a Proa, i com a amic sempre, i dono fe que és un dels professionals més dignes d’aquest nom que he conegut en aquest ofici. Quan em vaig trobar que havia de fer amb ell la promoció del premi Sant Jordi, li vaig comentar en broma a la meva nòvia: “T’he de deixar uns mesos per un altre home”. Poc temps després va ser ella qui em va deixar a mi, però evidentment hi vaig sortir guanyant. Enhorabona, Xavi, i no afluixis.

Sebastià Alzamora

Un personatge de novel·la

Vaig treure a La meitat de l’ànima a Xavier Gafarot com a personatge. Era un petit homenatge perquè és un professional extraordinari i un amic. Sense el Gafarot no imagino cap presentació.

Carme Riera

Un vot per a X.G.

Com a membre del jurat, puc dir que el premi a Xavier Gafarot és un premi a tots els bons periodistes culturals que han treballat durant aquests últims anys en la difícil trinxera que separa les empreses editorials dels mitjans de comunicació, provant d’incitar els segons a fer cas del que proposen els primers.

A més, per la meva experiència de compartir promoció de tres llibres amb ell, voldria destacar la seva diligència, l’ampli coneixement de tots els actors del mitjà, un savoir faire fonamentat en la discreció i una passió lectora basada en la naturalitat, sense cap afectació ni desídia. Una actitud imprescindible per navegar amb perícia per un mar d’egos, presses i pressions. A més, sap conjuminar les rutes promocionals amb bones opcions gastronòmiques. No me n’amago, aquest premi em fa molt feliç.

Màrius Serra

Un cap de premsa que es llegeix els llibres

Amb en Xavier ens vam conèixer fa molts anys, quan jo era jove i ell era… joveníssim. Em portava als bars on posaven la música que a ell li agradava aleshores. Durant molts anys em va acompanyar un casset amb una selecció musical de 120 minuts que em va regalar. Després, ens vam retrobar quan ell ja feia temps que exercia l’ofici que ara l’ha fet mereixedor d’aquest premi. Com a autor només en puc dir coses bones. Llegeix els llibres i els explica als periodistes. Defensa cada obra tant com pot i sap com ajudar-nos a entendre que de vegades és molt difícil que els mitjans s’interessin pel que fem. El seu suport és incansable i sempre l’he sentit molt a prop, tant quan hem tingut fortuna amb el ressò mediàtic —com ens va passar amb «L’àguila negra»— com quan el llibre sembla haver desaparegut —com ens ha passat ara amb «La dona del Cadillac»—. Sempre que parlem li dono les gràcies i ho he volgut fer constar als agraïments d’uns quants llibres. Ara ho puc tornar fer de manera pública: gràcies, Xavier. Enhorabona!

Joan Carreras

L’anticipació

Sempre que he fet un suggeriment a en Gafarot, ell ja ho havia previst. Ha de pencar molt perquè sempre ho té tot controlat sense posar-se gens nerviós.

Vicenç Pagès Jordà

La gamba de Palamós

En Xavier Gafarot, en Xavi, és un individu capaç de cuinar i cruspir-se uns sonsos exquisits o qualsevol altra bestiola innocent de la costa de Palamós. Aquesta afirmació solemnial l’expresso ara perquè quan està dedicant-se als suara esmentats afers gastronòmics, és l’únic moment que abandona el telèfon al qual està enganxat de manera permanent vint-i-set hores diàries solucionant encontres, trameses, presentacions, invitacions, coartades, respostes educades, contactes editorials, gires amb autors arreu del país, posar fàcils les coses… Potser ho he exagerat, això de vint-i-set hores al dia: més aviat no baixa mai de trenta hores diàries de telèfon. Ja sé que els números no em surten: el que sí que puc assegurar és que acaba rebentat cada dia.

Jaume Cabré

L’amor i les regles del joc

Per trametre l’entusiasme pels llibres a un gremi tan selectivament escèptic com som els periodistes culturals, calen dues coses: saber-ne i estimar-s’ho. Saber-ne vol dir conèixer el mapa, geogràfic i conceptual, del món periodístic, les seves regles del joc, i per tan incidir-hi amb una precisió amable, efectiva, no invasiva. còmplice. Estimar-s’ho vol dir estimar-s’ho. En Xavier Gafarot té les dues coses, i ho he pogut comprovar en primer persona en alguna tournée compartida pel país. Sap el que fa, li agrada fer-ho, ho fa bé. Aquesta és la descripció d’un bon professional (però l’estimació pel que fas és un valor afegit, més enllà de la professionalitat!).

Vicenç Villatoro

Plata de llei

No us quedeu amb una trucada de telèfon, amb el Xavi. Per la veu podria passar per un senyor apagat, seriot. Però en directe, així que li detectes les patilles i aquell anell de plata al dit petit, saps imediatament que és un paio de fiar. Pregunteu-li per la vida nocturna de la Barcelona dels vuitanta, se us farà de dia.

Gemma Ruiz

L’editor

Treballar amb algú com el Xavier Gafarot dona una tranquil·litat que no té preu. Perquè penca, perquè parla i escolta, perquè camina de pressa i sap on va i perquè al seu costat un té la sensació d’estar a prop d’un parallamps. Sempre a punt de desenfundar tres telèfons a l’hora, el Xavi fa que les coses passin, existeixin, transcendeixin.

Josep Lluch

En ruta

Estimat Xavier, felicitats pel premi Memorial Pere Rodeja, tan merescut. Tants anys amb tu, i gràcies a tu, recorrent llibreries de ciutats de Catalunya, presentant llibre a llibre la meva obra no els oblidaré mai. No oblidaré la teva amistat intel·ligent, la competència sempre animada per l’humor. Tu i els meus llibres de poesia, Xavier, aneu junts en moltes hores de felicitat.

Joan Margarit

L’home baula

Merescut guardó per lloar la bona feina del cap de premsa. Xavier Gafarot representa a la perfecció aquesta peça de l’engranatge editorial que comunica autor, editor, llibreter i mitjans de comunicació. Una feina sovint poc visible i agraïda. Donar espai i veu a un llibre acabat de néixer no és una feina fàcil.

Olga Federico i Mireia Perelló, llibreteres

Quan érem amb en Gafarot

En Xavier és eficaç, rigorós i discret. Sempre a punt per fer la vida fàcil als autors i als llibreters.

Rafel Nadal

Millor que el Loquillo

“És el Loquillo? No, és molt millor, és el Xavi Gafarot! Un gran professional, sens dubte: sap pressionar, sense escanyar; fer-se present, sense trepitjar; prioritzar i, quan cal, acceptar un no. Toca més tecles alhora que Keith Emerson, John Lord, Johann Sebastian Bach i Joe Zawinul junts. I és el més ràpid, a aquesta banda del riu Ebre, en atendre peticions de llibres, adreces, telèfons o el que sigui que li demanem els periodistes. No sé si per ser feliç vol un camió però, si és el cas, li comprem un amb micromecenatge. Felicitats!”

Lluís Llort

Un malabarista

Sempre que veig en Xavier està atrafegat. Va d’una banda a l’altra, el telèfon enganxat a l’orella, com un malabarista que ha de mantenir moltes pilotes a l’aire. El millor és que no se n’hi cau mai cap, i que sempre té un segon per atendre’t. Treballar amb ell és tot un plaer, sobretot per la seva eficàcia i el bon humor, que mai no fallen. Jo li dic que és l’home més enfeinat del món editorial català. És fantàstic que se li reconegui la tasca que fa que, malgrat ser essencial, per desgràcia sovint passa desapercebuda. Un premi molt merescut!

Salvador Macip

Humilitat silenciosa

Com a humil periodista local des del meu petit diari, a Lleida, el Xavi (sempre li he dit Xavi, i potser a casa seua mai no li ho diuen, però ell no s’ha queixat) només ha fet que facilitar-me les coses. Té unes qualitats molt difícils de trobar: és, alhora, eficient, segur, intel·ligent i amb una humilitat silenciosa, que tant agrareixo, que tant agraïm. En un món d’egos sovint una mica pujats, ell sap trobar la frase adequada per encarar una entrevista d’entrada difícil o precipitada. Per la vigília de Sant Jordi, quan coincidim i em queixo que estic fins a dalt de feina ell —que va tan atabalat o més que jo— sempre té una rialla mesurada i còmplice, que dona ànims.

Rosa Peroy

Deu adjectius

Incansable, constant, honest, fidel, lluitador, pencaire, generós, tranquil, incombustible, just. Deu adjectiu per a un company deu.

Glòria Gasch

Gafarot a la pantalla

Després de guanyar el premi Rodoreda l’any 2012, quan sonava el telèfon i a la pantalla hi deia “Gafarot”, mentre despenjava corria a agafar l’agenda i un bolígraf. Llavors en Xavi m’anava recitant tot de coses que es podien fer per promocionar el llibre i jo li anava dient “això sí” o “això no”, i quan deia “això no” ell callava, respectava la meva decisió encara que m’equivoqués i seguia.

Ara fa un parell de mesos llargs, cap a primers d’abril, me’l vaig trobar a la Facultat de lletres de la UB. En Jordi Nopca i la Laura Serra ens havien convocat a uns quants autors per fer-nos la foto de portada del dia de Sant Jordi de l’Ara, i en Gafarot corria per allà, amb el seu inseparable mòbil enganxat a l’orella, coordinant els seus autors. Ens vam trobar de cara, jo aquest cop no era de les seves, però va ser veure’l i tenir l’impuls de ficar la mà a la bossa i treure agenda i bolígraf. A ell li vaig llegir el mateix impuls als ulls, tant que em vaig sentir dir: “Ep, que ara no soc de les teves!”, potser no amb el to més encertat, perquè que a la pantalla hi digués “Gafarot” era sempre un bon senyal.

Però més enllà del telèfon, l’agenda i el bolígraf, hi ha un lector que sap moure els llibres que porta i col·locar-los cadascun al lloc que els anirà millor, un lector discret i atent que sap llegir de tot i adaptar-s’hi amb la millor de les disposicions. Avui celebro que li donin un premi, i voldria que el féssim extensiu a tots els que treballen de baula entre editorial i premsa, una feina complicada i a l’ombra que els autors no sempre sabem agrair prou.

Tina Vallès

Un aliat

Xavier Gafarot és un professional que fa infinitament més fàcil la tasca dels periodistes culturals i fa brillar el treball dels escriptors i escriptores. Sol·lícit, eficaç, intel·ligent, amable, bon lector, entre altres dots, com ara no ser gens invasiu i, alhora, ser capaç d’engrescar-te amb els llibres que promociona que sap que ens poden interessar més. Aquest premi reconeix la tasca difícil d’aquells que estan a l’altre costat. I, en concret, el treball d’un cap de premsa exemplar. Enhorabona.

Xavier Aliaga

Discret i lleial

Són molts anys de camí, des que ens vam trobar per primer cop treballant, en aquells temps, a les oficines d’Enric Granados. Hem anat, hem vingut, hem tornat i les hem vist de tots colors… Sempre discret i lleial, treballador incansable, professional i competent, però sobretot, sobretot, bon company i bona persona. Enhorabona, Xavi! Un plaer treballar amb tu i tenir-te a prop!

Yolanda Bolsa

Gran Gafarot

Gran Gafarot, que tot ho sap, tot ho gestiona, tot ho esbrina i tot ho toreja. Gran Gafarot, en tots els sentits: gran persona, gran professional, gran en saviesa, gran en humilitat. Enhorabona!

Eugenia Malavez

L’home pont

Des de l’òptica dels informadors literaris, funció que vaig exercir durant uns quants anys, puc dir que el Xavier Gafarot sempre ha estat un pont eficaç, segur i fiable amb els autors. Fa la feina de promoció dels llibres combinant els dots de persuasió, les maneres discretes i el bon humor i és un treballador incansable. El premi Rodeja (que també vaig tenir l’honor de rebre, ara fa dos anys) distingeix el Xavier en representació dels periodistes que fan aquesta labor imprescindible d’enllaç perquè els llibres puguin tenir visibilitat. Gràcies per tot, Xavier, i enhorabona.

Rosa Maria Piñol

Baula imprescindible

L’enhorabona, Xavier. Moltes felicitats pel premi Memorial Pere Rodeja. Me n’he alegrat molt quan me n’he assabentat. Te’l mereixes. Ets una baula imprescindible en aquest gran cadenat editorial. Gràcies per la feina ben feta i per la teva amabilitat.

Maria Carme Roca